18 de juliol de 2013

Caseta

                                                                                                                    Ripollès.

Sembla una casa d'un conte on passen coses funestes. Té un petit campanar que fa pensar en una petita església com les que tenien les grans cases ara fa temps. Es manté ferma malgrat que les seves parets mossegades ens parlen del seu dolor. Una caseta de conte.

16 comentaris:

  1. Fins i tot penso que Hansel i Gretel poden aparèixer per aquí en qualsevol moment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també he pensat en Hansel i Gretel. Qui sap la seva història.

      Elimina
  2. Té tota la pinta d'una casa que va acabar fent les funcions d'ermita... ara, ves a saber la seva història real!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una casa estranya, té poca aparença d'ermita sinó fos pel campanar. És especial.

      Elimina
  3. Hi ha cases que conserven en secret les històries dels hostes antics. Ecos silents que t'embolcallen si pares atenció i escoltes la veu dels murs escrostonats... Ara sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les seves veus em diuen que fa temps era una casa alegre i senzilla, orgullosa del paisatge que l'envolta.

      Elimina
  4. Ves per on, jo el dir de conte, també he pensat amb la caseta de xocolata, ben escrostonada per les mossegades de tots els golafres que
    hi passen a tocar de les seves(dolces) parets...
    Però mirant bé la foto, sembla més una esglesiola, pel campanar i només amb dues petites finestres flanquejant la porta i la petita rosassa. Si en deu tenir d'anys!
    El pas del temps, fins i tot, s'ha cruspit el camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho expliques molt bé, M. Roser. No hi ha camí, ja ningú la visita la caseta de xocolata.

      Elimina
  5. Una caseta de conte patidor, amb personatges intranquils… potser.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser, ves a saber les coses que pot explicar.

      Elimina
  6. Uf!, aquest dolor. M'has recordat un conte de Prudenci Bertrana.

    ResponElimina
  7. No sembla que la caseta hagi tingut una vida fàcil. No conec els contes de Prudenci Bertrana, en buscaré algun, m'ha picat l'interès.

    ResponElimina
  8. Sembla un edifici que hagi estat feliç...fins que va deixar de ser-ho. Ara abandonat i sol espera que el temps l'enderroqui.
    Trist!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O una mà benèvola li retorni la seva brillantor. O caigudes ja les seves pedres retornin a la terra on van néixer.

      Elimina
  9. L'herba creix per baix, l'herba creix per dalt, ningú atura la vida.

    ResponElimina
  10. Rosegada, rosegada... pobre caseta... però li queda aquest aire trist, però suggeridor de tantes coses.

    ResponElimina