11 de juliol del 2013

Entre el cel i la terra

                                                                                                      Corró d'Amunt.

Llegeixo a Josep Pla i descobreixo a un agut pensador. Pla va escriure sobre els pagesos i amb una mirada que qualificaria d'antropològica fa la següent descripció:

El pagès viu entre el cel i la terra. (...) El pagès veu el cel en les herbes, en les fulles, en les espigues, en l'ull dels bous (...); veu les muntanyes i els camps, les arbredes i els boscos, les cases i els prats en el cel. El cel és com una aigua neta que reflecteix les coses de la terra. Aquesta barreja és el gran misteri de la vida.

Josep Pla
El geni del país i altres proses.
Edicions 62 

12 comentaris:

  1. La veritat és que les descripcions de Pla són úniques.
    Sempre trobes paraules apropiades per a les teues fotos :)

    ResponElimina
  2. Gràcies Novesflors. A vegades és una foto la que em fa buscar unes paraules i altres, com en aquest cas, són unes paraules les que m'han fet buscar una foto.

    ResponElimina
  3. Talment un joc de miralls que es projecta fins a l'infinit. I sí: la imatge recull perfectament el que expressa el pensament planià, a més d'una cristal·lina sensació de pau...

    ResponElimina
  4. Gràcies, Jordi. I com filla de pagesos puc dir que Pla sap captar molt bé una essència del ser d'un pagès.

    ResponElimina
  5. De Pla només he llegit alguns volums d'Homenots": Retrata un altre tipus de naturalesa i també ho fa bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb Pla em passa que quan més llegeixo, més m'agrada. Penso que és una autor que té el seu moment i que si no hi connectes, no passa res, és que no és el moment.

      Elimina
  6. M'agrada molt aquesta prosa tan descriptiva de Josep Pla, i si està parlant dels pagesos d'aquesta manera tan poètica " viu entre el cel i la terra"... De totes maneres, ells no li troben tot tan poètic!
    Les muntanyes de Corró d'Amunt...L'any passat vam fer-hi una trobada blocaire a una masia d'una companya, i jo em vaig perdre a la nit per aquestes obagues (i no vaig ser l'única). Fosc i negre com la gola d'un llop, només em va faltar sentir-ne els udols...Va ser tota una aventura arribar a la casa, sense cap entrebanc...
    Petonets, entre el cel i la terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pla ho descriu d'una manera poètica però crec que és cert allò que expressa. Potser no és casual que la forma sigui poètica perquè parla d'una cosmos-visió que és difícil d'explicar en un discurs racional. Pla no és pagès i es dirigeix a qui tampoc ho és, però estic convençuda que es podrien recollir expressions de pagesos que venen a dir el mateix.
      Caminar per la nit a les fosques per Corró d'Amunt pot ser una bona experiència i, no pateixis, de moment no s'han vist llops per la zona.
      Entre el cel i la terra, M. Roser.

      Elimina
  7. Que maco, de viure entre el cel i la terra! Els de la imatge sobretot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és natura i som natura encara que a vegades ens n'oblidem per la nostra manera de viure.

      Elimina
  8. En els teus ulls també és veu el cel, Consol, deu ser una qüestió genètica.
    Gràcies per compartir-lo amb nosaltres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blau de l'Hora blava. Gràcies, Glòria.

      Elimina