10 de maig de 2013

Melangia

                                                                                             Castellfollit de la Roca, la Garrotxa.


Diré la nit, el campanar, la lluna,
carrers de poble havent plogut, el fred,
la llum menuda dels fanals, els quarts.

Diré la nit xopa d'hivern, res més.
I callaré la resta, l'important:
tu que no hi ets.

Diré la nit
Jaume Subirana (Barcelona, 1963)

2 comentaris:

  1. Quin paisatge tan bonic...Qui pot dir, que un dia gris, no té el seu encant...I les campanes donen tanta pau:

    Sonen campanes a l'ermita,
    moltes campanes sonen ja.
    És l'ermità el qui les gronxa,
    i el ventijol les fa cantar.
    Nang, nang, nang, toquen d'alegria
    nang, nang, nang, són de veritat...
    nang, nang,nang, res no les atura,
    nang, nang, nang, sempre sonaran...

    ( cançó amb lletra de Paco Muñoz, cantada per Marina Rosell)

    Petonets alegres.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest poema, M. Roser. Té una música alegre i divertida.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina