15 d’abril del 2013

Porta de fusta i claus

                                                                  Porta del campanar de l'església de Sant Esteve de Vallespirans.


Demanaren a l'amich qui era son amat. Respès que ço qui-l fahia amar, desirar, languir, suspirar, plorar, scarnir, murir. 

 Llibre d'amic i amat
Ramon Llull 

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. És el que vaig pensar quan la vaig veure. És una porta amb la bellesa de la seva història.

      Elimina
  2. Aquesta porta em recorda les da la masia dels avis, les portes velles han viscut moltes vides, les de totes les persones que han traspassat el seu llindar...Ai, aquest català antic és una mica enrevessat, suposo que l'amat de l'amic és qui el fa sospirar, desitjar, plorar...
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Això que dius també ho dèia Tàpies i per això podia convertir una porta amb una obra d'art.
    El català antic costa una mica però també té una música especial que és grat d'escoltar.

    ResponElimina
  4. A mi m'encanta Tàpies.

    ResponElimina