2 d’abril de 2013

Paisatge

                                                                                                                                     El cel des de Granera.

Núvols capritxosos que s'entortolliguen i s'abracen. Pinzellades grises que s'abraonen al blanc. Un reguitzell de núvols que serpentegen els cims. Quin espectacle!

4 comentaris:

  1. El cel sempre ens ofereix deliciosos espectacles...Si està serè, la mirada es perd en la blavor i si hi ha núvols, podem imaginar-nos figures màgiques, mentre alguns es perden en l'horitzó...
    Petonets.

    ResponElimina
  2. I hi ha èpoques en que mai és el mateix, canvia durant el dia i dia a dia.

    ResponElimina
  3. L'espectacle dels núvols que sempre m'embadaleixen i com tu dius, mai és el mateix!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Sí, és bonic badar mirant els núvols.

    ResponElimina