13 d’abril de 2013

Camí de roselles

                                                                                                                                                                                  Olot.

Fer un camí llarg, molt llarg, ara planer o ara costerut, tant se val. Portar quatre coses a la motxilla, allò que et pot fer el camí més còmode, sense pesar-se, no sigui que el pes et destorbi. Gaudir de la companyia  i de la conversa. Respirar.  

6 comentaris:

  1. Trobo que has expressat el mateix que jo hauria dit...Quina delícia fer el camí per entre blats i roselles i en bona companyia...I si ens cansem, respirar fondo.
    Bon diumenge.

    ResponElimina
  2. Quina imatge més maca i alegre per recordar les bones sensaciones que ens aporta el "fer el camí" i més encara si ens trobem en bona companyia!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer un camí és una experiència que ens conforta. I n'hi ha molts per fer i gaudir.

      Elimina
  3. Quina llum, quin color!
    I un llarg i plaent camí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, a la primavera, sembla que els camins ens estiguin esperant per anar-hi a passejar.

      Elimina