25 d’abril del 2017

Aigua i aigua i aigua


Ara navego en mi mateix una aigua
més nua i transparent, més impalpable.
Una aigua com un aire. Matinada
del cor, en pau, sense vaixell ni onada;
sense dofins ni rems, corda ni escàlem;
una aigua només aigua i aigua i aigua.

Josep Palau i Fabre
La gran cursa del mar (fragment)
16-18 de gener de 1943

12 comentaris:

  1. No coneixia aquest poema i m'encanta!!!
    I la teva aigua encalmada, també. "Com un aire". Ben bé com un aire.

    Em ve al cap amb la teva combinació... una altra versió del darrer vers: ànima només, ànima i ànima i ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, en Palau i Fabre quan més el coneixes, més et sorprèn. A la mar hi ha dies d'aigües com un aire.
      El teu final també hi quedaria molt bé.

      Elimina
  2. Tot lliga: la mar, el poema i la fotografia.

    ResponElimina
  3. Quina foto més bonica, el cel i el mar ben agermanats...L'aigua que caurà del cel abraçarà l'aigua del mar!
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot flueix en harmonia, aigua, cel i paraules.
      Molt bon dia, M. Roser.

      Elimina
  4. Avui l'aigua caurà del cel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aigua al cel i la a terra, només aigua, aigua i aigua.

      Elimina
  5. Imatge i lletra de bellesa incommensurable. Perfecte!

    ResponElimina
  6. Una aigua que suggereix el sublim com la superfície del mar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la natura trobarem allò sublim, inimitable.

      Elimina