2 de febrer de 2017

Simetria

Caldetes

L'atzar fa que la mà de l'home reprodueixi els dibuixos de filigrana que ens atorga aquest cel blau. Una mà conduïda per un desig pregon: retornar als orígens i ser naturalesa. 

18 comentaris:

  1. La sorra neta i dibuixada, deu donar una sensació de satisfacció a qui ha passat la màquina. Em recordes la novel·la "La memòria de les formigues" de Iolanda Bataller. La seva protagonista, fa això cada matí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com si fos un jardí japonès, no? No he llegit aquest llibre però m'has despertar l'interès.

      Elimina
  2. Has de matinar molt per trobar la sorra tan ben llaurada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matinar i ser a l'hivern, a l'estiu és molt difícil.

      Elimina
  3. L'atzar de la mà de l'home.... gairebé el peu.
    Una foto molt ben trobada i molt ben enquadrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. El moviment, l'atzar, ens deixa petges bones de ser contemplades.

      Elimina
  4. marques que van i venen
    com el dia a dia
    la vida mateixa

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la vida en moviment que va i ve.

      Elimina
  5. D'anada i tornada.
    Bellíssima la imatge, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna. És maca aquesta foto del teu perfil.

      Elimina
  6. Bonica foto, també podria passar-nos a nosaltres, una passada cada matí ens deixés la cara com si no passés el temps i ens netegés de cansaments i preocupacions, sense cremes ni res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan dormim el nostre inconscient ja fa una mica d'endreça però hi ha temporades que necessitem un ajut suplementari. Per això n'hi ha que comencen el dia amb una meditació o amb lloga.

      Elimina
  7. Una foto ben senzilla i tan bonica...Cel , mar sorra i uns dibuixos involuntariament artístics. De vegades la mà de l'ésser humà pot embellir la natura!
    petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El nostre rastre a vegades és positiu i harmònic.
      Que tinguis un bon dia, M. Roser.

      Elimina
  8. Retornar als orígens és el que deia Gaudí de ser original. La foto n'és molt.
    Per altra banda, el paral·lelisme entre cel i terra és molt ben trobat. Un d'aquells instants en què ho tens tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I si en aquell instant tens una màquina de fotografiar a mà és el moment per prendre una imatge.

      Elimina
  9. És molt interessant com l'ull és capaç d'enquadrar aquestes geometries que la natura dibuixa, en principi, de manera atzarosa. Equilibri i bellesa quasi sempre van plegats i transmeten una pau neta. Amb el teu permís, t'agafe prestada la fotografia per acompanyar a Facebook un poema de Carles Mulet. Salutacions, i gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi i que et pugui ser útil i la vulguis compartir.
      En el fons potser sempre hi ha un punt d'atzar a la naturalesa i a tot el que fa la mà de l'home.

      Elimina