8 de juny de 2016

Construint murs


Ens sembla que els murs que construïm tenen una llarga vida, més llarga que les plantes, més llarga que els núvols. És cert, i també ho és que tard o d'hora els murs cauen i queden convertits en runes. Passa, com a les plantes i als núvols fugaços, que s'alcen altres murs per ocupar l'espai. Igual com a les nostres vides.

20 comentaris:

  1. Tones de pedres. Tones d'stones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El temps passa, efímer com els núvols.

      Elimina
  2. Sí, els murs tard o d'hora esdevenen runes però les plantes fins i tot entre runes creixen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida segueix malgrat tot, és persistent.

      Elimina
  3. M'agraden molt els murs de pedra seca i sempre em pregunto, com és que duren tant...
    Bon vespre, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els murs de pedra seca si duren és que han estat molt ben construïts. Em fan pensar que si tenim enginy i fem bé les coses, no ens calen grans materials.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  4. Rés dura per sempre. La vida és fugaç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vida és fugaç, neix per desaparèixer algun dia i per ser reemplaçada.

      Elimina
  5. La paraula mur, com separació o distanciament, mai m'ha agradat.
    Els murs de pedra, com els de la teva foto, si m'agraden per fer cases o marges de camins. Li donen certa visió d'antic, de resistència davant els perills.
    El temps passa i tots els murs acaben sent ruïnes, uns més que altres, mentre la vida segueix.
    Aferradetes i bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert que la paraula mur l'associem a separació i frontera i ens oblidem que totes les cases tenen murs. Les ciutats estan plenes de murs.
      Els murs, per més forts que ens semblin, tenen també el seu cicle de vida i un dia es transformaran en runes.
      Bona tarda, sa lluna.

      Elimina
  6. Els murs de pedra seca tenen cura de plantes o limiten camins. Els traïdors són de ciment o de filferro i encara més els murs que aixequen els cors i la insolidaritat dels mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els murs de pedra seca que omplen molts paisatges rurals són molt interessants: era una manera de netejar el terreny pedregós per poder-hi cultivar i també era una protecció davant les inclemències del temps.
      Els murs de filferro ens esgarrifen i més quan sabem que a vegades serveixen per aïllar de forma injusta als més dèbils.

      Elimina
  7. És cert, nintan sols els murs duren per sempre. A vegades costa acceptar que tot és transitori, però sovint és un alleujament.

    Preciosa la foto: pedres amigues

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens costa acceptar-ho però és així. Ben pensat ens hauria de fer veure quines coses són importants i quines altres no.
      La imatge és un petit racó de món.

      Elimina
  8. Els murs desapareixen quan deixen de ser útils, però les pedres resten impertorbables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'essència de les coses es manté, només es transforma. Som pols d'estrelles.

      Elimina
  9. Canviar un mur per un altre... per què no canviar un mur pel cel?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vestim murs per aixoplugar-nos o per defensar-nos, ens agradi o no n'hem de ser conscients.

      Elimina
  10. fins i tot quan els murs cauen formen una pila que no deixa de ser un altre mur, de menys alçada però un mur a la fi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens rodegem de murs, alguns volguts i d'altres no. Potser no ens en caldrien tants.

      Elimina