7 d’abril de 2015

Jardins particulars

                                             
Trobat al casc antic de Cales de Montbui.

S'han fet fortes a dalt del mur. Inexpugnables, ens miren passar des de la seva atalaia. L'han conquerida en cerca de la llum i, agraïdes, ensenyen els seus millors colors quan passa davant d'elles. Algú, des de baix, dirà que són males herbes. No us ho penseu pas, són flors de jardins particulars. 

16 comentaris:

  1. La naturalesa ens planta la bellesa allà on no l'esperàvem: això és art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La naturalesa és capritxosa i no sempre atén la nostra voluntat.

      Elimina

  2. Com tots els éssers vius tenim una tendència a cercar la llum. La vida imita l'art.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, nosaltres també cerquem la llum. M'has fet pensar que fins i tot n'hem fet metàfores: donar a llum, veure la llum, sortir a la llum, estar com un llum...
      Abraçades, Jordi.

      Elimina
  3. Sempre m,han admirat aquestes flors que surten pràcticament de les pedres... Tens raó formen uns jardins brn particulars...
    Duna bellesa poèticament escabellada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són flors silvestres que surten per voluntat pròpia. Decidides a fer el seu lliure albir.

      Elimina
  4. qualsevol lloc és bo per començar la vida...potser són les que més duraran si estan lluny de l'abast de la gent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a vegades les que plantes, regues, adobes i els parles... duren quatre dies. Aquestes, si han arribat fins aquí, segur que tindran una llarga vida.

      Elimina
  5. Costa d' entendre el concepte de "males herbes". Si de cas serien herbes no desitjades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó però, posem per cas un pagès, anomena "males herbes" a tota planta no desitjada que el destorba. No obstant, en aquest cas del mur pot ser ben bé com dius.

      Elimina
  6. I tant que sí! Amb personalitat pròpia!
    M'encanten aquests regals visuals que ens donen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només cal mirar enlaire de tant en tant per veure meravelles.

      Elimina
  7. Una bonica fotografia d'unes discretes plantes... siguin bones o males herbes la vida, novament, s'obre entre les pedres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint la bellesa es troba en allò que és senzill. Què tindran les pedres que fins i tot m'agrada tocar-les!

      Elimina
  8. M'agraden aquestes plantetes que aprofiten qualsevol escletxa amb una mica de terra per arrelar i fer flor. Les trobo valentes i a demés són ben boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La llum de la tarda les afavoreix. Si ens hi fixem podem trobar moltes herbes que neixen entre escletxes.

      Elimina