19 d’abril de 2015

El primer amor

Restaurant a Reus                                                       

Vaig exhaurir el vermell en el meu primer amor.

Josep Palau i Fabre
En Teoria dels colors, El primer amor.

24 comentaris:

  1. Li resten tots els altres. Intactes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, el vermell com el primer amor, no és el millor.

      Elimina
  2. Jo també vaig fer servir el vermell

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un antídot per altres amors.

      Elimina
  3. Quina foto més fantàstica? Jo vaig molt a Reus i no he vist aquest restaurant… On és? (si no vols fer propaganda pots dir-m'ho per mail).

    I sobre la teoria dels colors de Palau i Fabre no deixa mai de sorprendre'm. Tot vermell és una mica embafador, massa passional. Potser ja estè bé que s'esgoti. Així aprens a dosificar (i barrejar) més els altres…

    Bon diumenge, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo el seu nom ni tampoc el del carrer. S'entra per la zona del bar que està decorat de la mateixa manera. És al centre de Reus i molt a prop hi ha una cantonada amb els dibuixos dels capgrossos i gegants de la ciutat. Espero que amb aquesta referència el puguis trobar.

      Sí, una passió excessiva no deixa lloc a res més com el color vermell que costa de combinar amb els altres.

      Elimina

  4. Al vermell li cal discreció, no debades és el color de la passió. Retornant com sempre faig amb Rimbaud, en el seu poema sobre els colors i les vocals, la I és la que correspon al vermell. Una I, que és com un organisme viu que connecta terra i cel. Vida, en propietat, és a dir, embriaguesa en el fet de viure. Els llavis, vermells.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els llavis vermells... i cap altre maquillatge. Discreció.
      Abraçades. Jordi.

      Elimina
  5. Que bonic, aquest lloc! No el coneixia, però no és estrany, ja que jo a l'inrevés de l'August, no vaig gaire per Reus.

    Tots els colors tenen el seu què, però a mi el vermell m'agrada molt. N'hauríem de guardar sempre una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un punt de vermell en el lloc escaient.

      Elimina
  6. Una foto preciosa que fa pensar que a un lloc tan encantador pot haver passat qualsevol cosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, jo també he pensat que és un bon escenari per un relat.

      Elimina
  7. Un primer amor, molt modernista, no és estrany que sigui a Reus...
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un local que s'adiu amb Reus on trobes cases modernistes a cada cantonada.

      Elimina
  8. Jo el dissabte 25 seré a Reus! M'agradaria de veure el lloc que fotografies.
    Quina pena, exhaurir el vermell, sempre n'hauria de quedar una miqueta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una miqueta, sí, tens raó. El cor el pinten vermell.

      Elimina
    2. Per desgràcia no vas poder venir, al final, perquè vam haver de cancel·lar l'acte. Però queda oberta la invitació de venir i seguir un itinerai modernista fet a mida per un servidor!

      Elimina
  9. Es fa tan difícil dosificar els colors en l'amor ... sobretot en el primer.

    Preciosa la foto d'aquest restaurant.
    Aferradetes i bon dilluns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això el primer amor pot ser desbordant. Els altres els vius cadascú a la seva manera.
      Bona nit, sa lluna.

      Elimina
  10. amb ganes pot arribar a tornar,

    ResponElimina
  11. Oi, com m'agrada en Palau i Fabre!!!
    Has fet una foto per treure's el barret, segur que aquí és veu més bonic que al lloc real.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Palau i Fabre té cops de geni.
      El restaurant ha conservat aquesta atmosfera modernista en un estil una mica afrancesat.

      Elimina
  12. Això és el Cafè de Reus, al carrer del Pintor Fortuny, darrere la Casa de l'Ajuntament. És un dels establiments de restauració que evoquen els precedents negocis que ocupaven els locals, en aquest cas un negoci de fil i cotó. Tenim la Ferreteria , el nom de la qual ja descriu el negoci anterior, a la plaça de la Farinera, o Cal Coder, a la plaça del Mercadal, antiga adrogueria emblemàtica.

    ResponElimina