4 de gener del 2015

Sensacions


                                                  
Claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll.


Caminaré pel claustre, descalça, sentint la fredor glaçada de les lloses. Pas a pas, amb moviments lleugers, gairebé volàtils, recorreré el pòrtic fent el camí de ronda. Guaitaré els capitells i em meravellaré de la seva bellesa i harmonia. Tocaré una columna i sentiré el vent i la pluja, la calor i la gelabror d'anys i anys de permanència, i aquest escalf d'avui a la posta del sol. Deixaré que el meu cor bategui al so de l'aigua de la font. I m'endinsaré en el seu silenci. 

22 comentaris:

  1. Hi he estat! Un lloc que val la pena visitar, encara que no sigui de manera tan mística.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Xexu, és bo de visitar amb qualsevol estat d'ànim. M'ha quedat místic, sí.

      Elimina

  2. Consol, és una alegria tornar a llegir-te. Trobo a faltar les teves entrades poètiques i les teves imatges. I els teus comentaris al meu bloc! En tot, cas, en la línia de sempre, poesia i imatge en estat pur.

    Que tinguis molt bon any!

    Una abraçada, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un plaer retrobar-te. He estat fora un temps però ara estic contenta de ser aquí i tornar a passejar pels blocs.
      Molt bon any, Jordi.

      Elimina
  3. Jo com en Jordi estic molt contenta de retrobar-te... Aquest claustre jo també l'he visitat més d'un cop. Preciós. A mi també em sirt la vena mística en aquests llocs.

    Molt bon any, Consol!!

    ResponElimina
  4. Estic contenta de veure't sempre tan activa, amb propostes que ens estimulen a tots.
    Molt bon any, Carme.

    ResponElimina
  5. Ui, quant de tempds. Se't trobava a faltar. Bon 2015.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, noves flors.
      m'alegra veure que sigueu presents a la xarxa. Molt bon any 2015.

      Elimina
  6. Hola Consol, m'estàs pintant uns moments de calma, que si tanco els ulls ja mi trobo, fent la ronda per aquest claustre que també he visitat...Però descalça no, que el fred em distrauria de la sensació de pau...A l'estiu si de cas!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre tan sensata, M. Roser. M'alegro de la teva visita.
      Molt bon any 2015.

      Elimina
  7. Conec el lloc, passejant pel claustre és fàcil deixar-se endur per l'imaginació. Segur que ha inspirat a molts artistes. Benvinguda de nou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Loreto. La iniciativa de "Roda el món" m'ha animat a re-emprendre el bloc.
      Bon any 2015.

      Elimina
  8. Tinc pendent d'anar-hi

    ResponElimina
  9. T'ho recomano. A Ripoll, i especialment a la catedral, hi trobaràs part de les nostres arrels més profundes.

    ResponElimina
  10. Al camí de tornada,
    un bell silenci tan ple de branques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així, talment com dius.
      Que tinguis un bon any, Jordi.

      Elimina
  11. Quina alegria retrobar-te, Consol! Ja veus que et trobàvem a faltar.
    Quanta poesia en la imatge i en les paraules que l'acompanyen.
    Gràcies per compartir tanta bellesa.

    ResponElimina
  12. Les teves paraules m'afalaguen, moltes gràcies, Glòria. M'ha semblat molt interessant el teu recull de poemes de Carner.
    Que tinguis un bon any!

    ResponElimina
  13. és impressionant. Mai em cansaré de visitar-lo

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Monestir ve val una visita. Aquestes pedres són un testimoni de la nostra història.

      Elimina
  14. Pots creure que portant 34 anys vivint a 20 km de distància de Ripoll encara no he fotografiat el Monestir per dins !

    L'edifici té la categoria de Monestir,no de Catedral ! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó, és el Monestir de Ripoll. I a més, ara m'adono que ,precisament perquè ha estat habitat, les seves pedres s'han impregnat de la història dels homes.

      Elimina