19 de gener de 2014

Núvols

                                                                                                                           El Montseny des de Marata.

Els núvols neixen en els cims i s'enfilen cap al cel. El vent se'ls endurà molt lluny per a regar els prats ja sembrats. Avui el paisatge és verd, blanc i algunes pinzellades de marró. Meravella de les meravelles.

La Carme Rosanas de Col·lecció de moments , sempre inspirada i generosa, n'ha fet un bell poema.

Quines clarors!!!
verticals i horitzontals
de blau de cel i blanc de núvol
de terra humida, d'herba i de branques.
Me la miro ran de terra
sembla que no gosa alçar-se
tenyida com si fos palla.
Ens marca l'instant, i el fixa,
com no n'ha marcat cap altre.
Quines clarors, aquesta tarda!!!

Carme Rosanas

20 comentaris:

  1. Quin pes de núvols! M'ha semblat que devien pesar un tant...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núvols espesos, immensos, segur que pesen.

      Elimina
  2. Són imponents, quins núvols tant macos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de la pluja, clarianes i núvols. Un cel canviant i majestuós.

      Elimina
  3. A mi també m’agrada caçar núvols amb la càmera, tenen un encís especial, formes i colors canviants que m’atrauen moltísim.
    Una foto espectacular.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Atrapar als núvols sempre canviants és encisador. Ara entenc que els artistes renaixentistes fessin unes voltes celestes tan magnífiques.

      Elimina
  4. Qui deu ser el que a vegades fa formes extraordinàries als núvols i els espectadors hi veuen animals de llana blanca?
    Els caçadors de núvols cal que estiguin amatents, perquè les formes són efímeres.
    Quina foto més espectacular!
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és el seu encant que varia segons els dies i sovint segons les hores. Mai he vist figures en el cel suposo perquè les formes abstractes ja tenen el seu encant.
      Gràcies, Xavier.

      Elimina
  5. Jo avui també m'he fixat en els núvols. El paisatge que he vist no era tan bucòlic, però els núvols han cridat la meva atenció, semblants a aquests. Impressionen, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú tenim el nostre trosset de cel i no sempre és el mateix. La llum, després de la pluja, era magnífica i els núvols han sortit a fer un volt.

      Elimina
  6. Quines clarors!!!
    verticals i horitzontals
    de blau de cel i blanc de núvol
    de terra humida, d'herba i de branques.
    Me la miro ran de terra
    sembla que no gosa alçar-se
    tenyida com si fos palla.
    Ens marca l'instant, i el fixa,
    com no n'ha marcat cap altre.
    Quines clarors, aquesta tarda!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós poema, Carme. Moltes gràcies, és tot un regal. El penjo ara mateix.

      Elimina
  7. Imagino que la fotografia no és d'avui, però aquest migdia havien uns núvols tan blancs i densos que semblaven un plat de nata! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la fotografia és d'ahir diumenge i està feta a la una del migdia. Passa que ahir el temps era molt inestable i canviant. Els meteoròlegs tenen molta feina al nostre país.

      Elimina
  8. El meu trosset de cel esgarrifa ara mateix.
    Densos núvols de tonalitats grises i negres auguren nit de pluja. La força del vent no pot amb ells, si que ho fa amb els arbres i amb la sensació de fred intens que ha arribat des del mantell blanc de Tramuntana...em vindria bé una escletxa per recollir una mica de llum.

    Molt maco el teu trosset de cel.
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I la teva crònica del cel està molt bé, ja sento el brogit d'una nit de tormenta. Espero que en hores venidores us arribi lla llum desitjada.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  9. M'arriben molt aquests núvvols turbulents de baix i blancs per dalt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Van a carregar-se al Montseny i s'expandeixen cap amunt. Un cel que fa goig de veure.

      Elimina
  10. Una foto preciosa! Quin contrast entre el verd dels camps, el marró dels arbres i els diferents tons de gris de les nuvolades...I, de sobte, un raig de cel blau!
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest fons blau del nostre planeta, sempre hi és present malgrat que a vegades estigui amagat.
      Bona nit, M. Roser.

      Elimina