6 de desembre de 2013

A la memòria de Joana Raspall


Esperança

Encara hi ha camins
que duen a l'amplada
dels horitzons oberts.
Afollarem les tanques
d'ennegrida peresa
i amb els peus sense traves
encetarem senders. 

Batec de paraules
Joana Raspall

10 comentaris:

  1. Uns peus sense traves i unes roses sense defectes. Aquest homenatge ja no l'ha pogut veure.

    ResponElimina
  2. Ha tingut una llarga i fructífera vida.

    ResponElimina
  3. Molt bonic el poema que has posat fent de peu al preciós ram de roses...Des del cel dels poetes, la Joana segur que somriu!
    Petonets i gràcies pel post.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un humil record a una persona, la Joana, que ens ha deixat una gran obra feta amb senzillesa i molt d'amor.
      Petonets, M. Roser.

      Elimina
  4. A ella ja no n'hi queden de camins, però ha caminat moltíssim. La trobarem a faltar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He llegit que la Joana va reflexionar molt sobre la mort en els darrers anys. La vida i la mort formen part de la nostra essència humana.

      Elimina
  5. Ha estat un record molt bonic, Consol. El record de la Joana Raspall fet poesia ens acompanyarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Divulgar la seva poesia és la millor manera de mostrar el nostre agraïment.

      Elimina
  6. Preciós, el poema, aquest, no el coneixia pas... gràcies Consol. Sempre hauríem d'afollar les tanques d'ennegrida peresa... dóna energia, només de llegir-ho.

    ResponElimina
  7. A mi també m'agrada molt aquests versos i, sí, venen ganes d'encetar nous senders.

    ResponElimina