Safareig de Caldes de Montbui.
La roba reposa, ja néta, a la pica del safareig. Té tots els colors de la terra i amb ells reviu el blau escrostonat de la paret. I en mig un vermell que despunta, el vermell de la sang i de les postes de sol. Aigua, pedra i colors terrossos.
I una foto molt xula amb un reflex que ho reprodueix tot perfectament.
ResponEliminaGràcies, Xexu, tot per duplicat per veure-ho clar.
EliminaLes escales, els reflexos, motius universals de l'art.
ResponEliminaL'aigua et permet fer simetries com si fos un mirall. Un mirall que diu el mateix però de diferent manera.
EliminaUna foto molt bonica...No sabia que encara hi hagués algun safareig públic que es fes servir, els colors de la roba semblen col·locats expresamant per fer aquesta combinació tan artística...
ResponEliminaPetonets.
A Caldes n'hi ha dos oberts al públic i hi ha un grup de dones que el fan servir. Els colors d'aquesta roba em van agradar.
EliminaBon dia, M. Roser.
Com el mirall de l'aigua de la teva fotografia, la teva reflexió sobre els colors i el joc de contrasts fa justícia a una excel·lent imatge, plena de sensibilitat creativa i emoció.
ResponEliminaDes de El Far...
Gràcies, Jordi. Cada cop que vaig a aquest espai en trenc una imatge diferent. Les llums, els vapors de l'aigua calenta, la gent... fa que cada dia sigui diferent.
EliminaSalutacions des de terra.
Els colors, l'escala, el mirall del aigua: Coses quotidianes que en la teva hora blava es transformen en petites obres d'art
ResponEliminaGràcies, Glòria. De fet, sí, m'agrada trobar una imatge que em captivi en el meu món quotidià. A vegades ho aconsegueixo i d'altres no.
EliminaUn clic genial, el colors, el reflex a l'aigua, l'escala...molt original!!
ResponEliminaAferradetes i bona nit!! :)
M'alegre que t'agradi.
EliminaAferradetes, sa Lluna.