4 de juliol de 2013

Rodó

                                                                                                                                         Osona.

Em meravellen aquestes formes tan rodones.

13 comentaris:

  1. Rodones i concèntriques. Venen ganes de pujar-hi i fer rodolar la bala amb la força de les nostres cames. Si caus no et faràs gaire mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que siguin gegantines i difícils de dominar. I si juguem a cuit-i-amagar?

      Elimina
  2. Ara m'has recordat, que deu fer un parell o tres d'anys, justament passant per Osona, de camí cap al Ripollès, vaig veure un camp on totes les immenses rodes de palla, estaven disposades en forma d'un cor que ocupava tot el camp. Si jo hagués estat tu, ara et podria ensenyar una foto... catxis jo!!! :DDD

    A mi m'encanten les rodes de palla!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es diuen "rodes" i no "bales"? Al Vallès sempre he sentit dir "bales de palla". Abans sempre eren rectangulars, ara aquí també se'n veuen de rodones.
      Els d'Osona tenen molta imaginació, no m'estranya això del cor. Carme, tu no necessites màquina de fotografiar sinó llapis i paper, molt millor i pràctic.

      Elimina
    2. Segur que se segueixen dient bales, encara que siguin rodones, jo sempre havia sentit a dir bales de palla... però sóc jo que les veig com rodes, immenses rodes de palla, coses meves...

      Elimina
  3. Respostes
    1. Hola Joan. El teu cognom ve com anell al dit a aquesta foto.

      Elimina
  4. Avui m'has recordat van Gogh.

    ResponElimina
  5. Potser és pel color de la palla que omple el paisatge.

    ResponElimina
  6. Jo també sempre n'he dit bales, però també sé que en algun lloc en diuen paques, i potser per la forma...de rodolar ja ho farien si les empenyéssim...
    M'agrada tan gran a primer pla i el poblet una mica més amunt.
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara omplen el paisatge a molts llocs. Estan allà, a mig del camp, esperant que algú les arreplegui.
      Bona nit, M. Roser.

      Elimina
  7. I a mi! Tot i que enyoro els pallers...

    ResponElimina
  8. Els pallers eren una altra cosa, tenien la personalitat de les coses fetes una a una.

    ResponElimina