26 de juliol de 2013

Descalç

                                      Escultura de bronze de Rodin,1875-76, a l'Antiga Galeria Nacional, Berlín.


Un peu descalç té una força estètica i simbòlica molt gran. La seva nuesa, lliure d'artificis, ens suggereix simplicitat i senzillesa. El seu contacte amb el terra ens transmet la sensació de vigor i fortalesa. Anar descalç és símbol d'autenticitat i humilitat.


18 comentaris:

  1. Caminar descalços sentint el tacte d'allò que un trepitja és magnífic. L'herba fresca, la sorra mullada... i molt saludable!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb els peus t'arriben moltes sensacions. A mi m'agrada passejar per les platges de sorra fina a la vora del mar.

      Elimina
  2. Caminar sobre la gespa o la sorra està bé, però no cal als altres llocs. Jo trobo que fa "progre" i prou. Aquesta estàtua retrata uns peus terrenals que són elevats alhora per la força de l'escultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva imatge de peus terrenals. Tens raó amb això d'anar descalç, els nostre sentit comú ens diu quan ens hem de protegir.

      Elimina
  3. A mi m'agrada anar descalça, per al gespa, per la sorra, i també per casa...

    Genial aquest peu de Rodin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em va agradar aquesta escultura, la seva forma, el color, la textura... A mi cada vegada m'agrada més anar descalça però també segons quin sigui el lloc. Poder trepitjar la terra amb seguretat, és un luxe.

      Elimina
  4. A mi m'agradaanar descalça quan fa calor, i quan fa molt dfe fred no m'grada portar peücs per a dormir ni res d'això, m'agrada el peu lliure. Rodin és meravellós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Rodin és meravellós. El peu lliure està molt bé avui que tenim maneres per escalfar-nos. Abans a les cases de pagès hi feia molt fred i s'havia de fer servir els peücs, les botelles d'aigua calenta... el que fos.

      Elimina
  5. Anar descalç és símbol d'autenticitat, però les xancletes de mal gust. Encara que, quan fa tanta calor, no podem deixar de portar-ne, jo la primera :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mal gust o no, jo tinc uns peus delicats i les xancletes em fan mal. Ara, és un gran invent aquest de les xancletes, mig Àfrica en porta.

      Elimina
  6. Descalç camino per la sorra de la platja que hi ha propera al meu Far... I és així com sento que sóc part d'un tot inabastable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense Far, camino per la platja i sento el batec del cor del mar, la mirada perduda en l'horitzó.

      Elimina
  7. Si vas descalça, captes l'anima de la terra... Al mateix temps que la mirada es queda embadalida, cels i mars enllà!
    De vegades anar descalç també pot ser símbol de necessitat , de pobresa ...
    Bona nit, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada això de l'ànima de la terra. Dins la simbologia m'has fet pensar en el ritual de "rentar als peus a..." descrit a la Bíblia.
      Bona nit, M. Roser.

      Elimina
  8. L'objectiu de la teva màquina capta detalls que ens passarien desapercebuts i els transforma en petites obres d'art.
    Bé, més que l'objectiu, la teva mirada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La màquina a vegades té la seva pròpia manera de veure les coses, no sempre grata al fotògraf.
      Gràcies, Glòria. Una de les coses que més m'agraden de la fotografia és que et fa estar atenta al teu voltant per poder descobrir imatges que amb una mirada distreta passen desapercebudes.

      Elimina
  9. Crec que de vegades ens fem més mal fent servir calçat que si caminéssim descalços, m'agrada tenir el cos lliure de lligams.

    Molt bona foto, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, sa lluna. Suposo que depèn de com estigui el terra. Si que és cert que anar mal calçat, entenent-ho quan té una forma no saludable, ha fet que molta gent tingui problemes seriosos de peus, d'esquena, d'articulacions...

      Elimina