2 de juny de 2013

Porta i balcó

                                                                                                                      Folgueroles

L'he trobat passejant pel poble. Aquest color granetós queda bé amb el marc de pedra i amb el ferro forjat. Un grana desgastat pel temps i tan sols repintat en la fusta més nova. Sembla deshabitada i fermament segellada.

12 comentaris:

  1. És una porta carregada d'història, m'agraden aquests colors que el temps ha desgastat però que continuen vius. Em queda a prop, si algun dia em perdo per Folgueroles la buscaré ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé buscar els llocs que has vist en una fotografia, és un joc de recerca divertit.

      Elimina
  2. I si dintre hi viu gent que pertany a un club secret? ;)


    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. I per entrar, sempre a altes hores de la nit, tenen una contrassenya:
      "En mon llit de flors
      mon llavi l'estima"
      Mossèn Cinto.

      Elimina
  3. Fan tristesa aquestes cases abandonades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenen un silenci trist, se sent la buidor.

      Elimina
  4. De casetes com aquesta, plenes d'històries viscudes pel pas del temps, en podem trobar a molts poblets... Ara no hi deu viure ningú, no s'hi veu cap espurna de vida.
    Bona nit, i bon començament de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. És una llàstima, no hi hauria d'haver gent que pogués tenir cases abandonades, ni gent que no tingués casa.
      Bona setmana.

      Elimina
  5. Que seductores arriben a ser les portes i les balconades, i quànta imaginació són capaces de despertar...
    Una fotografia ben suggeridora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les cases antigues tenen un encant especial que no tenen les noves. Potser és perquè si reflecteix la seva història.

      Elimina
  6. Gràcies, Núria. Hem de tornar a caminar pels nostres pobles.

    ResponElimina