8 de juny de 2013

Línies

                                              La Tèrmica de Roca Umbert, avui Fàbrica de les Arts, Granollers.

Els cables fan un dibuix de línies que ara s'ajunten en ramat, ara es separen i es tornen a retrobar, ara retornen veloces per fugir esperitades, ara es connecten amb petits botons rodons. Elles, les línies, semblen camins de formiguetes atrafegades.

Callen, ara,
aquests cables adormits.
Només el temps
que els ha fet vius
mantindrà la seva imatge.
Fomiguetes fòssils
formiguetes vives
contactem en una imatge.

Carme Rosanas

8 comentaris:

  1. Doncs aquests cables no ajuden a contribuir a que el lloc em faci menys por! Això podria fotre un pet com una gla!

    ResponElimina
  2. Xexu, aquests cables ho van resistir i, a més, van durar anys i anys. Avui, quant duren tots els estris que taclagem? No en quedarà res d'aquí un temps.

    ResponElimina
  3. "ara es separen i ara es tornen a retrobar", sembla una metàfora de la vida col·lectiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades semblem formiguetes que anem amunt i avall.

      Elimina
  4. Segur que aquests cables, amb tants anys a l'esquena(és un dir), no es poden n'hi imaginar que en lloc d'electricitat, puguin ser portadors de paraules amb energia poètica... En les coses més inversemblants la imaginació hi pot veure petites històries...
    Bon capvespre, Consol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les històries neixen de mil pretextos i a vegades són millors si són indefinides.
      Bon capvespre, M. Roser.

      Elimina
  5. Callen, ara,
    aquests cables adormits.
    Només el temps
    que els ha fet vius
    mantindrà la seva imatge.
    Formiguetes fòssils
    formiguetes vives
    contactem en una imatge.

    ResponElimina
  6. Impressionant, Carme. Gràcies pel teu regal.

    ResponElimina