10 de juny de 2013

Amb el vent de llevant

                                                                                                                                                    Caldetes.


Amb el vent de llevant estimaré el record
dels pins vora mar i les barques tan clares,
oh vells amics!
Tota la densitat del verd quan la tarda declina
al vell palau de tarongers,
i un sol xiprer, com l'ombra d'un absent,
per fer la llum més pura.

Tots els qui heu fet record del meu record
estimareu com jo la veu del vent
i l'enyorança clara de les veles.
Això us farà menys inclement l'absència
i jo podré dialogar amb vosaltres
com a les tardes íntimes,
vora la mar quietament amiga.

Amb el vent de llevant
Miquel Martí i Pol (1929-2003)

8 comentaris:

  1. La mar sempre canviant, sempre igual, sempre igualment bella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mar, com el cel, cada dia té un aire diferent.

      Elimina
  2. Catorze blaus té la mar...
    Quin blau més meravellós! M'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada contemplar el mar, té un poder de fascinació.

      Elimina
  3. Quin diàleg de colors
    la mar i la sorra!
    I l'escuma blanca,
    dels dos s'enamora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, la mar, el cel, la sorra o la roca, estan en un diàleg permanent.

      Elimina
  4. Vingui d'on vingui el vent, de llevant o de ponent, estimarem el seu record sempre que estem vora mar...Veig que la glòria els ha contat tots( els vents), ja veus si en tindrem de records!
    Petons de cap al tard.

    ResponElimina
  5. Els vents del mar et porten tots els records. És una bonica metàfora.
    Petons, M. Roser.

    ResponElimina