28 d’abril de 2013

El camí

                                                                                   El Graell, ermita de Sant Joan, Alpens.

Camí que em menes i mai no ets igual,
ara la vall i les verdes pastures
deixes enrera, i travessar et cal
l'hort dels raïms i les pomes madures,
dels reguerols per on l'aigua s'esmuny,
i de les molses amigues i gerdes;
l'hort que suara jo veia tan lluny
i l'ull m'omplia de tremolors verdes.

El camí (fragment)
Clamentina Arderiu (1889-1976)

6 comentaris:

  1. Hi ha camins que fan dibuixos temptadors... quan camino a vegades me n'aniria cap a on no toca, perquè m'agrada el camí.

    Aquest ensenya el seu objectiu i per això també ens convida a pujar-hi, però a vegades n'hi ha que l'amaguen i fan venir moltes ganes de descobrir-los...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, diuen que la curiositat fa que els muntanyencs pugin fins als cims.

      En un camí com aquest, després del revolt també hi ha un nou indret per descobrir.

      Elimina
  2. M'has fet pensar en la frase, "un camí, una cosa tan curta de dir i tan llarga de seguir"...Els camins de muntanya són una delícia, alguns, com aquest, ja saps on et duran, però d'altres , com diu la Carme, són tot un misteri i guarden la sorpresa fins el final, fins l'últim revolt...
    Un camí, bé es mereixia un poema!
    Bon vespre de diumenge, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint els camins són una metàfora però com diues bé es mereixen un poema.
      Bona setmana.

      Elimina
  3. Quin indret tan pintoresc! I quin cel!

    ResponElimina
  4. El Lluçanès té indrets molt bonics i potser poc coneguts.

    ResponElimina