N'hi havia un que pintava el mar. (...) L'havia pintat de totes les maneres: tranquil, boig, amb les onades altes, amb les onades baixes. Verd, de color de por. I gris, de color de núvol. Marines. Deia que feia marines i els seus amics li deien que havia de fer taques que és el que més agrada als americans. I se n'enreien i li deien que el mar ja hi havia hagut massa pintors que l'havien pintat, i el noi...
Jardí vora el mar
Mercè Rodoreda (1909-1983)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada