8 de novembre de 2013

A la vora del foc

                                                                                                       Casa museu Jacint Verdaguer, Folgueroles.


Avui us explicaré un conte de Pere Calders a la vora del foc:

Una vegada vaig rebre una flor roja, i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d'una admiradora. Posats a triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d'enamorades que d'enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d'entrevistes deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d'aquests que van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que s'havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la flor.

Judici precipitat dins Contes breus
Pere Calders 


18 comentaris:

  1. Pobre, va tenir un goig sense alegria...Consol, veig que ja t'anticipes a les vetllades prop de la llar de foc, un dia fred d'hivern, explicant contes...De Pere Calders!
    Petonets i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  2. Sí, és una petita historieta i té la seva gràcia.
    Hem de fer caliu per poder passar l'hivern.
    Bon cap de setmana, M. Roser.

    ResponElimina
  3. M'agraden molt el contes de Pere Calders. I la teva foto també...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Pere Calders mostra una imaginació que no té aturador.

      Elimina
  4. Fa poc vaig llegir Calders i no sé si vaig llegir aquest conte allà o en una altra banda, però em sona molt. Tot un mestre,amb poques paraules, tot un relat. Avui mateix m'he comprat un altre llibre seu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere Calders és un mestre en l'art de narrar històries. Espero que la seva lectura et sigui inspiradora. De fet crec que coincidiu en la facilitat per fer una narració àgil i viva.

      Elimina
  5. A la vora del foc, un bon lloc per explicar contes. Preciosa la imatge, tot tan rústic i comfortable, i amb aquesta llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les narracions orals els hi escau un clima íntim i acollidor.

      Elimina
  6. Fer-se il·lusions ... ais!!
    Un racó com aquest em porta records de converses amb mi mateixa, quan fora no hi havia res més que fredó.

    Aferradetes i bona tarda :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fred de les cases feia que tothom s'arrassarés a la vora del foc per trobar escalfor i bones paraules.
      Aferradetes, sa lluna.

      Elimina
  7. Estroncar una fantasia és pitjor que despertar un somnàmbul.
    Calders a la vora del foc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Gregori. Una il·lusió que no ha pogut ser et deixa moix.
      Sempre Calders.

      Elimina
  8. Com a mínim va tenir aquests 5 minuts d'alegria, algo es algo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una altra manera de veure-ho, cinc minuts d'alegria de forma gratuïta, per atzar. Què més vol.

      Elimina
  9. M'encanta en Pere Calders. I si en comptes de català hagués estat anglès o nord- americà la seva obra hauria tingut més reconeixement. La foto és molt maca, també.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, amb més motiu hem de saber valorar els nostres autors. Els hi debem perquè a més han tingut el valor d'escollir el català i ha estat una elecció feta per amor.

      Elimina
  10. oohhh, llàstima... serà en un altre moment.

    La foto és preciosa, fa goig la calma ordenada que em transmet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, les estances de les cases antigues transmeten ordre: tot és al seu lloc de forma natural. Hi havia una manera de viure i d'estar que tenien uns orígens ancestrals.

      Elimina