28 de maig de 2013

Memòria

                                                                                                                        Arxiu Municipal de Granollers.


El nostre cervell és extraordinari, el seu funcionament s'ens desvetlla a poc a poc i no deixa de sorprendre'ns. Una de les coses que semblen paradoxals és que la funció principal de la nostra memòria no és el poder de recordar sinó la capacitat de poder oblidar i arxivar per tal que pugui ser rememorat a la nostra voluntat. I, a més, el nostre arxiu és particular, allò que sabem guardar millor són els esdeveniments lligats a les nostres emocions. És prodigiós.



8 comentaris:

  1. Efectivament, una màquina perfectament greixada. A més, això que dius de poder oblidar no és broma. Rebem tanta informació a cada instant que si ho mantinguéssim tot a la memòria pararíem bojos. En canvi, tenim una capacitat d'arxivar-ho tot i fer-ho marxar de la primera plana que ens permet seguir percebent més i més. Tenim una joia dins el crani, és fàcil d'entendre si ho comparem amb un cervell que no funciona bé, la diferència és taaaaan notable...

    ResponElimina
  2. És una meravella. I hi ha coses que les arregla ell sol, l'únic que hem de fer és dormir.

    ResponElimina
  3. És tan fascinant com ho és l'univers. Ah, sí, gràcies al son reparador...

    ResponElimina
  4. I no som una altra cosa que pols d'estrella. Tot l'univers, des de les coses més grans a les més petites, és fascinant.

    ResponElimina
  5. A mi, de la memòria, m'agrada la capacitat que té de seleccionar les coses, guarda les que ens fan vibrar per alguna emoció, però les que ens produeixen algun desassossec, per sort, tendeix a deixar-les al replà de l'escala...
    Bon capvespre.

    ResponElimina
  6. És una gran capacitat aquesta i potser és la que fa que poguem refer-nos de les nostres petites o grans tragèdies.
    Bon capvespre, M. Roser.

    ResponElimina
  7. Consol, no entenc la imatge!

    ResponElimina
  8. La imatge prové d'un Arxiu: un detall de prestatges. Tenen rengleres de prestatges metàl·lics movibles que es tanquen i s'obren (es separen i s'ajunten) amb un mecanisme de rodetes mecàniques. Si obres aquestes dues portes entres a un carrer de prestatges. Així les rengleres de prestatges es poden ajuntar totes ocupant menys espai. Potser és difícil explicar-ho i per entendre-ho cal veure com funciona.

    ResponElimina