Vaig estar-hi, fa poc. I vaig descobrir quan divertit era llegir els noms dels timbres. Cada nom una història. per imaginar. També en vaig fotografiar.
Els nom de les persones i les coses són importants. A mi em va cridar l'atenció el disseny dels timbres, singulars, com totes les coses que tenen una identitat pròpia.
Venècia és única com també ho són aquests timbres. És una ciutat que mostra una cara diferent cada vegada que la visites. Enguany recordaré els corredors estrets i solitaris al costat del pont de Rialto en obres i ple de turistes. Una ciutat de contrastos.
Vaig estar-hi, fa poc. I vaig descobrir quan divertit era llegir els noms dels timbres. Cada nom una història. per imaginar.
ResponEliminaTambé en vaig fotografiar.
Els nom de les persones i les coses són importants. A mi em va cridar l'atenció el disseny dels timbres, singulars, com totes les coses que tenen una identitat pròpia.
EliminaMolt especials aquest timbres... Preciosos...
ResponEliminaA mi també m'ho sembla. N'hi havia d'altres d'un estil similar però no igual.
EliminaVenèzia.
ResponEliminaCada carrer, cada racó, cada detall són per recordar.
Com diu en Brossa (no coneixia aquest poema) no us oblido.
Venècia és única com també ho són aquests timbres. És una ciutat que mostra una cara diferent cada vegada que la visites. Enguany recordaré els corredors estrets i solitaris al costat del pont de Rialto en obres i ple de turistes. Una ciutat de contrastos.
EliminaÉs difícil oblidar Venècia
ResponEliminaSempre ens quedarà Venècia.
EliminaCada timbre una existència. Una mostra de la relació entre qualitat i imatge en una fotografia plena de sensibilitat.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Gràcies, Jordi. Venècia mostra la seva elegància i bellesa en construccions sumptuoses i en els petits detalls.
EliminaQue tinguis un bon dia.
Això són timbres? Els trobo la mar d'originals...Veig que t'ho passes molt bé, me n'alegro...
ResponEliminaPetonets.
Fent record dels meus records.
EliminaBon dia, M. Roser.
Cada cop són menys veïns...
ResponEliminaPotser els turistes els han foragitat. Ha d'ésser difícil conviure amb tants passavolants.
EliminaHi ha qui (grandassàs) encara gaudeix tocant timbres i fugint cames ajudeu-me.
ResponEliminaPerò no sóc jo.
No us ublido.
Ni per vacances.
N'hi ha que no perden l'esperit... aquell esperit.
EliminaLa parada sempre oberta.