Noia amb ranuncles

Pintura Noia amb ranuncles de Theo van Doesburg

Elisenda mirava com es balancejaven els ranuncles acabats de florir a la vora de l'estany. De lluny sent la seva mare que la crida:

— Elisenda, que no sent el cotxe? Ha arribat l'avi.

Se li il·lumina el rostre. L'avi... L'avi la fa riure i sempre fa coses amb ella. Sovint passegen pel bosc de prop de casa i li ensenya a posar noms a les plantes i als arbres. Elisenda, d'una revolada agafa un grapat de ranuncles i se'n va corrents feixes amunt.

— Avi, avi, mira quins ranuncles acabo de collir. Són per a tu, vols que els pintem?

— Quina idea més bona— li diu l'avi mentre aprofita l'embranzida de la nena per fer-la volar braços amunt.— Anem a saludar a la teva mare i a buscar tots els estris. Farem uns quadres de ranuncles preciosos.

Després de berenar pa amb melmelada i un te, la mare els insisteix que cal berenar, l'Elisenda i l'avi es posen a treballar. Elisenda es fixa molt en les flors i les pinta amb pinzells prims, traç àgil i molts detalls. L'avi sembla que pinti de memòria i des del cor.

Elisenda es mira el seu quadre i n'està satisfeta, després mira el que ha fet l'avi:

— Qui és aquesta nena, avi?

— Aquesta nena ets tu, la més bonica de totes les nenes. I aquests són els ranuncles. Què et sembla si l'anomenem Noia amb ranuncles?

A la mare li agraden els dos quadres, diu que té dos artistes a la família i que Noia amb ranuncles és un dels millors quadres de l'avi.

Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts