Dolomites, Itàlia.
L'or no és groc
No el groc jo canto, sinó l'or.
L'or dels retaules, l'or dels nostres somnis, el nombre d'or, el límit d'or, cossos daurats de l'Edat d'Or...
Els infants parlen del color d'or. Les coses grogues són unes altres, i són sempre inferiors. Però ells tenen, per a veure-ho, la mirada d'or que nosaltres hem perdut. Nosaltres, els homes de mirada groga...
Josep Palau i Fabre
23 de desembre de 1946
dins Teoria dels colors
A mi m'agraden més les coses grogues que les de color d'or...Hauríem de veure els pros i els contres , de l'un i l'altre...Els tenen mirada d'or? Si només és un groc envellit!!!
ResponEliminaBona tarda , Consol.
No m'agraden els objectes daurats perquè em semblen massa ostentosos, propis d'un nou ric. Però aquesta muntanya tan daurada m'ha recordat el poema de Palau i Fabre i he pensat que tenia una part de raó i que calia mirar-la sense cap perjudici, talment com fan els nens.
EliminaBon dia, M. Roser.
Tot es pot mirar de moltes maneres... M'agrada el groc intambé el color d'or. I es cert que els mens l'anomenen així més que els adults...
ResponEliminaHi estic d'acord. La muntanya, al capvespre, ens ensenya la seva cara més radiant i daurada.
EliminaVeig que m'he deixat la paraula " nens"
EliminaI la plata no es gris clar
ResponEliminaVeus perquè els nens no li diuen groc al color d'or? L'or no és groc com la plata no és gris clar.
EliminaIl·lusions daurades.
ResponEliminaI els somnis daurats. Els Beatles van cantar 'Golden Slumbers':
"vaig a cantar una cançó de bressol
somnis d'or omplen els seus ulls.
Somriuràs desperta quan t'aixequis..."
M'agrada molt "somnis d'or omplen els seus ulls". La "muntanya d'or" també omplí els meus.
EliminaImpressionant!
ResponEliminaLa teva fotografia i Palau i Fabre, genials!
Gràcies, Glòria. Palau té a vegades la clarividència dels infants dels quals parla.
EliminaPodria ben ser una muntanya d'or. Quina foto més bonica.
ResponEliminaLa llum fa canviar els seus colors al llarg del dia. Aquest és un daurat de capvespre.
Elimina