5 d’agost del 2015

Salutació

Trobat a Venècia

Hola, sóc jo, fins a la pròxima, caríssims, no us oblido!

Joan Brossa
Fi

16 comentaris:

  1. Vaig estar-hi, fa poc. I vaig descobrir quan divertit era llegir els noms dels timbres. Cada nom una història. per imaginar.
    També en vaig fotografiar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nom de les persones i les coses són importants. A mi em va cridar l'atenció el disseny dels timbres, singulars, com totes les coses que tenen una identitat pròpia.

      Elimina
  2. Molt especials aquest timbres... Preciosos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'ho sembla. N'hi havia d'altres d'un estil similar però no igual.

      Elimina
  3. Venèzia.
    Cada carrer, cada racó, cada detall són per recordar.
    Com diu en Brossa (no coneixia aquest poema) no us oblido.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venècia és única com també ho són aquests timbres. És una ciutat que mostra una cara diferent cada vegada que la visites. Enguany recordaré els corredors estrets i solitaris al costat del pont de Rialto en obres i ple de turistes. Una ciutat de contrastos.

      Elimina
  4. És difícil oblidar Venècia

    ResponElimina
  5. Cada timbre una existència. Una mostra de la relació entre qualitat i imatge en una fotografia plena de sensibilitat.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. Venècia mostra la seva elegància i bellesa en construccions sumptuoses i en els petits detalls.
      Que tinguis un bon dia.

      Elimina
  6. Això són timbres? Els trobo la mar d'originals...Veig que t'ho passes molt bé, me n'alegro...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fent record dels meus records.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  7. Cada cop són menys veïns...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser els turistes els han foragitat. Ha d'ésser difícil conviure amb tants passavolants.

      Elimina
  8. Hi ha qui (grandassàs) encara gaudeix tocant timbres i fugint cames ajudeu-me.
    Però no sóc jo.
    No us ublido.
    Ni per vacances.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que no perden l'esperit... aquell esperit.
      La parada sempre oberta.

      Elimina