24 d’agost de 2018

El gat blau

Carrer de Cadaquès, fotografia de Carme Rosanas

Fixa-t'hi Miquel, aquí els gats són de color blau. Hi ha l'hora blava, el blau del mar i del cel, el blau de Prússia, els blaus del cos, la pintura blava, l'avet blau, la flor blava... i el blau dels teus ulls. Fins i tot, a l'alba i a la posta, les muntanyes prenen un color blavós. Però de cap de les maneres, aquests sers esquerps i ganduls de mena, són de color blau. Anem-nos-en, Miquel, aquí donen gat per llebre. 

És la meva aportació a Relats d'estiu de la Carme

Moviment i textura

Fragment d'una pintura de Najia Mehadji exposada al Museu d'Art Modert de Ceret, 2018

És només un traç fet amb pinzells entrellaçats, i amb un sol traç ens rememora la bellugadissa de l'aigua i el vent, l'estela d'un vel que dansa i s'extingeix. És un sol traç amb infinitud de textures que ens suggereix moviment i harmonia. 

1 de maig de 2018

L'eloqüència de la roca

     Element que forma part d'una instal·lació artística ideada per Jordi Benito al Parc de Ponent de Granollers. La partitura és una composició de Carlos Santos.


La veu que desitjo és la veu de l'àngel,
la paraula muda,
la tendresa del silenci,
l'eloquència de la roca.

Antoni Tàpies

La veu desitjada (fragment)

7 d’abril de 2018

Al batec del poema

Presentació del llibre de poemes Blau argila d'Esperança Castell a l'Ateneu Barcelonès

Tornar al temps de cada dia,
tornar al batec del poema.

Esperança Castell
Massa coses (fragment) 
dins Blau argila

21 de març de 2018

Calaixos secrets


Vil·la Joana, Museu Casa Verdaguer


Té un poema amagat

De petit va amagar totes les pedres verdes
que cercava amb amor per les platges ardents
als calaixos secrets de l'armari de l'avi
o al fons del safareig, com joies submarines.
Amagava en el llit el fred de les espines
i al trinxant amagava els llapis i els papers.
De gran va fer el mateix, més o menys el mateix,
amb coses més selectes i amagatalls més dignes.

Eduard Sanahuja

28 de febrer de 2018

La neu més blanca


La neu

Prendré un bon grapat
de la neu més blanca
i la guardaré
dintre d'una capsa.
Quan vingui l'estiu,
que fa calorassa,
la neu em podrà
refrescar la cara!

El meu amic diu
que la neu no es guarda,
que sols trobaré
la capsa mullada.
Això no m'ho crec!
Ves, com s'ho faria!
Tancant bé la capsa,
com s'escaparia?

Joana Raspall

11 de febrer de 2018

La llum més pura


L'hivern és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.

Miquel Martí i Pol