Bosc a Cortina d'Ampezzo, Itàlia
Caminarem pel bosc en silenci, les nostres passes no es sentiran. Ens mourem entre les seves columnes i escoltarem la seva veu talment com si fos la música d'un orgue. Altres veus s'alçaran, tímides, per damunt de les branques. Una lleuger remor de branquillons ens portarà al món màgic dels nans que l'habiten. Sers entremaliats que ens conviden a jugar a cuit-i-amagar. Els somriurem i continuarem el nostre camí.
Molt bona la fotografia Consol.
ResponEliminaAquest bosc italià m'ha fet pensar en el bosc de Virós, a la Vall Ferrera.
I a l'escrit parles d'uns sers entremaliats. Allà els anomenen minairons.
Aquest bosc té alguna cosa que fa pensar en misteris i en follets.
EliminaAmb aquest nom, minairons, segur que eren sers que se les inventaven totes.
Aquest bosc i una mica de boira és tot el que necessites per filmar una pel·lícula de por!
ResponEliminaÉs cert, la imaginació amb una mica de boira es pot disparar.
EliminaA Camprodon també els anomenen minairons, o potser més aviat menairons... Sovint els boscos ens els recorden o ens els suggereixen.
ResponEliminaUn bosc és un món ple de vida, segurament es van crear els follets o els menairons per poder-la narrar.
EliminaM'encanta aquest bosc tan net i amb els arbres tan separats...Caminar per aquesta herba entre sol i ombra deu ser una delícia.
ResponEliminaJo també vull jugar a cuit-i amagar amb els nans bosquerols!!!
Petonets.
Els follets els agrada jugar i fer mal-i-fetes, no són de fiar. S'ha d'estar sempre a l'aguait i veure-les arribar.
EliminaBon dia, M. Roser.
quina joia de fotografia i de passeig! follets nans i tota mena de fades amagades entre les branques i jugant amb les fulles ...quin goig!
ResponElimina... i quina por quan se senten passes i uns ulls brillants t'observem en mig de les ombres.
EliminaUn bosc que convida a passejar i, perquè no?, a jugar amb aquests éssers entremaliats que els habiten.
ResponEliminaPreciosa fotografia!
Gràcies, Glòria. El bosc és allà per passejar i contemplar.
Elimina