Aurigues de Pau Gargallo, Estadi Olímpic Lluís Companys
Junts érem U en la immortal sendera,
L'alè indivís, el vent que venta l'era,
I un mot, el Mot, era el parlar comú.
Serf de la llum i lliberts per l'espera,
Forts en el fort i assetjats per Ningú,
Ens ombrejava una sola bandera.
J. V. Foix
Dèiem: La nit!... (fragment)
Dedicat A Carles Riba
Tots els pobles de tots els temps, han anhelat la llibertat, nosaltres no serem pas menys!!!
ResponEliminaBon i vespre ben fresquet.
Nosaltres ho hem fet al llarg de tres cents anys d'història. Ens toca aconseguir-ho.
EliminaDevíem ser molt a prop Consol. Música i llibertat.
ResponElimina(Preciosa fotografia)
Som on hem de ser i continuarem sent-t'hi.
EliminaEm va fascinar la força d'aquestes escultures. Parlen d'un vell temps amb una mirada moderna.
Junts érem U en la immortal sendera...
ResponEliminaI junts érem U, a l'estadi Lluís Companys. Vaig pensar en tu, en que ens hi haviem trobat una vegada per Montjuïc, convençuda que també hi eres. Molt a prop, també.
Érem tants que no ens vam poder trobar. Però l'atzar (o el whatsap) ens donarà noves oportunitats.
Eliminaoportú poema i oportunes paraules del gran poeta que ens porten al present malaurat que ens fan viure....l'escultura d'en Gargallo un retorn als clàssics
ResponEliminaQuan intentem fer una passa endavant sempre surt algú que intenta barrar-nos el pas però no defallirem i continuarem lluitant fins a conquerir la llibertat.
EliminaAquests cavalls són com les persones, lliures de davant per poder contemplar el cel, que deia Ciceró.
ResponEliminaLliures per avançar sense que la força de la gravetat els aturi. Lliures per fer un gran salt amb fermesa i convenciment.
Elimina