Carrer del Portalet, Granollers
CARRER
Entre vers i vers
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil·les.
S'aturen a l'aparador
d'un mot amplíssim,
reben el raig lluminós
d'una metàfora
o bé cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d'un somni rondaller.
Entre vers i vers
hi ha un carrer per a vianants
on els ulls avancen i reculen
amb petjades tranquil·les.
S'aturen a l'aparador
d'un mot amplíssim,
reben el raig lluminós
d'una metàfora
o bé cauen, com dues
monedes vives, en el barret
d'un somni rondaller.
- Entre vers i vers
- un carrer estret
- antic com la mirada.
- Cèlia Sànchez-Mustich
Quin vers més bonic:"antic com la mirada".
ResponEliminaCom la fotografia
Sí, em sembla un poema que té una música pròpia, nova i alhora coneguda.
EliminaGràcies, Xavier. Cal trobar el moment just en que la llum és especial.
Bonic aquest vers de la meva amiga Celia...I la foto si adiu tant!!!
ResponEliminaPetonets.
La coneixes? L'he descobert fa molt poc i m'agrada molt. Felicita-la de part meva.
EliminaBona tarda, M. Roser.
Entre vers i vers, la vida. Entre l'entotsolament de la lectura o l'escriptura, el carrer símbol de vida. Que bonic!
ResponEliminaAquest poema i aquest carrer, m'ha inspirat una idea, d'un altre carrer.
EliminaEl poema és molt inspirador i celebro que t'hagi donat una nova idea. Seguirem el fil creatiu.
EliminaEls carrers estrets són més incòmodes segons per a què però tenen un encant de què manquen els altres.
ResponEliminaEls carrers estrets són per a poques persones, tenen una mida molt humana i familiar i no els agrada les aglomeracions ni l'anonimat entre la gent.
Eliminam'agraden els carrers estrets ....ben triada la poesia per la foto !
ResponEliminaNo sempre és així però aquesta vegada tenia una fotografia i vaig buscar el poema. M'ha agradat descobrir a Cèlia Sànchez-Mustich.
EliminaEls carrers estrets són preciosos, però els manca llum. Un poema no hauria de ser fet de massa versos, per ser sempre una excepció dins el full en blanc.
ResponElimina