Tornarem a escriure a mà per anar fent planes de les nostres vides. Escriurem amb ploma tal com s'escriuen les coses importants. Ho farem a poc a poc i amb bona lletra. Potser ens atrevirem a fer poesia perquè només amb poesia podem entrar en el cor de cada cosa. I un cop ho tinguem tot ben escrit, ho desarem i ho oblidarem, i sortirem al carrer que la vida ens està esperant.
Tinc alguna llibreta bonica per començar. Podria tornar a escriure a mà, amb ploma, com feia abans... només tinc un problema: em canso de fer bona lletra i em surt la revolta interior en el meu traç, indomable i a voltes incomprensible.
ResponEliminaUn dia en has de fet una foto d'una pàgina escrita.
Ho entenc, Carme, a mi també em passa. Per fer bona lletra cal un estat d'ànim tranquil i assossegat com si estiguéssim a l'hora de prendre el cafè. Les idees i les lletres surten més ordenades.
EliminaSí, hauré de fer fotografies de tot plegat.
A mi m'encanta escriure a mà, si que és veritat que de vegades si vaig de pressa diuen que no entenen la meva lletra, però quan m'hi poso amb tranquil·litat, la faig ben bonica!!!
ResponEliminaPetonets.
Per si sola la cal·ligrafia és tot un art. Si a més hi afegim la rellevància per a nosaltres d'allò que s'escriu, aleshores escrivim amb ple sentit.
EliminaBon dia, M. Roser.
Un dia vaig agafar una llibreta que tenia per allà i em vaig posar a escriure. Estrany, perquè ara sempre tinc una pantalla o un teclat a prop, però mira, ho vaig fer. Em vaig dir que potser li trobaria el gust i continuaria, que aniria fent a veure on arribava. Però no, es va quedar allà i de moment no l'he tocat més. Espero que la teva força de voluntat en aquest aspecte sigui més gran que la meva.
ResponEliminaM'ha passat una cosa semblant a la que expliques. He tornat a pensar en el fet singular d'escriure a mà des que faig cartes als presos polítics. Curiosament, no se m'acut fer-les a l'ordinador i imprimir-les perquè crec que els dona un aire més personal.
EliminaLes paraules escrites a mà tenen un no sé què de romanticisme que no tenen escrites digitalment.
ResponEliminaPerò ja és un acte gairebé de rebel·lia.
Com passava amb la fotografia. Em vaig resistir molt a canviar el rodet de pel·lícula pel suport digital. POtser algun dia hi tornarem. A escriure a mà i a fer anar l'ampliadora i les cubetes...
També vaig trigar a tenir una màquina digital en part perquè prefereixo esperar-me i que la tècnica avanci i abarateixi costos. El digital ens ha portat més comoditat, més quantitat però dubto que ens hagi aportat més qualitat. Potser és que la bona fotografia, de la mateixa manera que l'escriptura, requereix reflexió i temps. Potser ara ens fa una mica de falta tornar a escriure a mà o dedicar molt temps a una sola fotografia.
EliminaHe tornat a les agendes de paper per tenir aquesta sensació diària de llibertat a la punta del bolígraf. Els manuscrits han durat mil·lennis, les dades virtuals....no estan demostrades
ResponEliminaEn el meu cas encara no he arribat en el punt de tenir una agenda digital, segurament perquè no he vist quina era l'avantatge. En el món de la fotografia hi ha molta gent preocupada per la preservació dels documents fotogràfics en el món digital. És una incògnita.
Eliminaben dit jo quan vull estar relaxada o quasi escric amb llapis, o bé amb ploma, en tinc unes quantes , escriure amb ploma no és per escriure ràpid sinó assaborint cada traç
ResponEliminaÉs cert, la ploma marca un ritme més pausat i per això m'agrada fer-la servir per les coses importants, perquè quedin ben escrites.
EliminaFa molts anys que no escric amb ploma. Crec que la vida i la poesia van unides, vull dir, la poesia és una manera de veure la vida.
ResponEliminaÉs un goig tornar a escriure amb ploma.
EliminaLa poesia pot expressar amb paraules tot allò que s'escapa a la raó.
Per a mi és al revés: I un cop ho tinguem tot ben viscut, ho desarem i ho oblidarem, i ens reclourem en el que escrivim que la poesia ens està esperant. L'important és la rosa.
ResponEliminaSegurament tens raó Helena, la poesia pot esdevenir l'essència de la vida.
EliminaNo sé si és massa tard per fer una tertúlia però crec que mai no ho tindrem tot viscut perquè la vida és un camí i el camí continua i continuem vivint i l'experiència poètica és també dins del camí perquè fora del camí no hi ha res.
EliminaSempre és un bon moment per fer tertúlia. Les teves paraules em sonen bé i no sé es contradiuen a altres.
EliminaBona lletra jo no tinc per això més enllà de la llista de la compra, que semblen jeroglífics, no apunto res
ResponEliminaAleshores et recomano un taller de cal·ligrafia, està de moda i t'anirà molt bé. Relaxa. I després podràs escriure boniques cartes d'amor manuscrites.
Elimina