Em vestiré
Em vestiré amb ratlles grogues
i diré versos vermells,
retallaré les novel·les
i les cosiré a la pell.
Duré sons a les butxaques
i uns quants pètals als cabells
i el vestit serà de terra,
tindré a les mans molts batecs,
els regalaré amb somriures
i una tija sempre verda
a qui s'arreli al cel net.
I no caldrà cap moneda,
i no caldrà signar res.
Rosa Maria Arrazola
Bonic poema i que no hi falti el groc, a les flors!!!
ResponEliminaBona nit, Consol.
Que el groc ens acompanyi. Omplim les urnes de groc aquest dijous.
EliminaM'apunto a fer realitat aquest poema... molt bonic, molt apropiat i molt musical. Gràcies Consol.
ResponEliminaUna gran troballa, la Rosa Maria Arrazola. És un poema molt visual.
EliminaRosa arrelada a la terra
ResponEliminaamb el cor ben ple d'anhels
vol la pau i no la guerra
al seu cel tan ple d'estels.
Molt bonic, és un petit poema de Nadal.
EliminaQuina flor estranya, semblen fanalets. És preciosa!
ResponEliminaUn poema molt adient, no coneixia a la poeta.
Bon Nadal, Consol!
Sí, semblen fanalets, no sé el seu nom. Bon Nadal, Glòria.
Eliminaarribo tard però ha valgut la pena ( arribar-hi) molt maco el poema et desitjo unes molt bones festes!
ResponEliminaGràcies, Elfreelang. Bon Nadal i bones festes!
Elimina