Recordant el passat, 1888, Carlon Alfred Smith
I de cop, talment com si la llum que entrava per la finestra tingués el do de sacsejar-la, es sobreposà i s'aixecà. Amb gestos ràpids i enèrgics, agafà llenya i féu un foc nou, recollí tots els escrits rebregats i escampats pel terra i els llençà a les flames. Veié com els fulls perdien la seva aparença i les lletres desapareixien sota un vel negre fins a difuminar-se. S'imaginà que el fum s'emportava totes les paraules, tot el desengany i tot el dolor. Només en quedà la cendra. Sospirà i sentí un buit immens. Casualment es fixà en el ram de flors seques de la lleixa. Quantes coses oblidà en el temps que visqué per recordar! Somrigué, es tragué el davantal i sortí al jardí. Respirà com si fos la primera vegada.
Aquesta és la meva aportació a Relats conjunts
Bravo, un aplaudiment!Li has donat la volta. Que bé tornar a respirar! M'ha agradat molt.
ResponEliminaA vegades ens oblidem que hem de respirar bé i renovar l'aire. Gràcies, Carme.
EliminaEl dolor esmicolat en forma de cendres. Fora davantal, fora servituds!
ResponEliminaUn canvi en positiu en forma d'aire nou als pulmons.
No més servituds, de cap mena. Gràcies, Xavier.
EliminaM'uneixo a l'aplaudiment de la CARME. Quan les coses no van com volem, ser capaços de fer net i començar de nou, respirant com si fos la primera vegada, és el millor que podem fer. M'alegro que la teva protagonista ho hagi aconseguit.
ResponEliminaGràcies McAbeu, ets molt benevolent. Crec que els grans canvis depenen de la nostra actitud vital més que dels esdeveniments.
EliminaPreciós, preciosíssim! M'encanta el teu petit relat.
ResponEliminaM'alegro que t'hagi agradat.
EliminaEl passat li ha jugat males passades, ara l'important és aixecar-se i començar de nou...Sembla que està disposada a fer-ho i ben segur que canviarà el ram de flors seques de la lleixa, per un de flors acabades de collir del seu jardí!
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Cert M. Roser, me la imagino collint flors i fent-ho posant-hi tots els sentits i tots els pensaments com si sigués la primera vegada.
EliminaFa tota la pinta d'haver-se tret un gran pes de sobre. Ara, a viure!
ResponEliminaTens raó, poder recordar o poder oblidar a voluntat és un gran do que hem d'exercitar.
Eliminaguauuu! intens en la brevetat dius molt....
ResponEliminaEls gestos més senzills poden simbolitzar grans canvis.
EliminaBon relat, Consol.
ResponEliminaQuan els records tan sols porten llàgrimes cal passar full.
D'una manera o altre cal trobar una sortida i no quedar-se encallats en el passat.
Elimina