Casa a Palou, Granollers
Coneixement
Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.
Joan Margarit
Coneixement
Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.
Joan Margarit
Cal tornar sempre a inspeccionar la terra, com quan érem infants.
ResponEliminaSí, ens cal i furgar en la terra esponjarà el nostre esperit.
EliminaCavar es religiós... diu... que maco!
ResponEliminaCavant en nosaltres mateixos hem de trobar des d'on tornar a estimar.
I la foto té una llum bonica i aquestes cases donen sensació de seguretat i arrelament.
A mi també m'agrada la metàfora de cavar que associo a remoure, regenerar, esponjar, fer sortir a la llum... I tot això només per poder tornar a estimar.
EliminaA la imatge hi ha la llum de la tarda que sembla venir per assossegar els nostres ànims.
M'agrada molt aquest poema de Joan Margarit i sobretot, aquest fragment:
ResponElimina"Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra"
La terra...Els ulls al cel, però els peus ben arrelats a la terra...La casa baixeta ja està una mica atrotinada, potser cavant els seus fonaments trobaríem un tresor!
Petonets, Consol.
Margarit diu que "cavar" és religiós i ho explica molt bé en els versos que assenyales.
EliminaLa imatge mostra una única casa amb diferents dependències, A les cases de pagès aquestes dependències tenen diferents usos al llarg del temps. És una casa antiga que ha sobreviscut en una zona molt pressionada per la industria i per infraestructures.
Bon dia, M. Roser.
Cert: cavar entre les pedres, a fons, fins que trobem els nostres monstres primigenis, que ens esperen des de sempre per a l'última abraçada.
ResponEliminaEl meu record, Consol.
Sí, i tenir la confiança i esperança que cavar ens serà beneficiós i ens ajudarà a trobar un camí més plaent.
EliminaGràcies Olga pel teu comentari.
Cada vegada que llig Margarit, m'agrada més.
ResponEliminaMargarit em sembla un poeta de metàfores i imatges potents, colpidores.
ResponEliminaUna casa com un poema, que no es pot escriure començant per la teulada.
ResponEliminaBen cert, s'ha de començar des de terra, cavant la terra.
Elimina