31 de maig del 2017

Cavar entre les pedres

Casa a Palou, Granollers

Coneixement

Cavar entre les pedres, els terrossos
i les arrels que mai no arrencaràs.
Però aquest és el preu del que és profund.
Cavar és religiós.
És una forma de bondat.
Cavar de nit. Després agenollar-se
i aixecar els ulls a les estrelles
sabent que cal buscar-ho tot a terra:
com construir una casa, com escriure un poema.
I fins i tot des d'on tornar a estimar
en aquest temporal de la memòria.

Joan Margarit

12 comentaris:

  1. Cal tornar sempre a inspeccionar la terra, com quan érem infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ens cal i furgar en la terra esponjarà el nostre esperit.

      Elimina
  2. Cavar es religiós... diu... que maco!
    Cavant en nosaltres mateixos hem de trobar des d'on tornar a estimar.

    I la foto té una llum bonica i aquestes cases donen sensació de seguretat i arrelament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada la metàfora de cavar que associo a remoure, regenerar, esponjar, fer sortir a la llum... I tot això només per poder tornar a estimar.
      A la imatge hi ha la llum de la tarda que sembla venir per assossegar els nostres ànims.

      Elimina
  3. M'agrada molt aquest poema de Joan Margarit i sobretot, aquest fragment:

    "Cavar de nit. Després agenollar-se
    i aixecar els ulls a les estrelles
    sabent que cal buscar-ho tot a terra"

    La terra...Els ulls al cel, però els peus ben arrelats a la terra...La casa baixeta ja està una mica atrotinada, potser cavant els seus fonaments trobaríem un tresor!

    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Margarit diu que "cavar" és religiós i ho explica molt bé en els versos que assenyales.
      La imatge mostra una única casa amb diferents dependències, A les cases de pagès aquestes dependències tenen diferents usos al llarg del temps. És una casa antiga que ha sobreviscut en una zona molt pressionada per la industria i per infraestructures.
      Bon dia, M. Roser.

      Elimina
  4. Cert: cavar entre les pedres, a fons, fins que trobem els nostres monstres primigenis, que ens esperen des de sempre per a l'última abraçada.
    El meu record, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i tenir la confiança i esperança que cavar ens serà beneficiós i ens ajudarà a trobar un camí més plaent.
      Gràcies Olga pel teu comentari.

      Elimina
  5. Cada vegada que llig Margarit, m'agrada més.

    ResponElimina
  6. Margarit em sembla un poeta de metàfores i imatges potents, colpidores.

    ResponElimina
  7. Una casa com un poema, que no es pot escriure començant per la teulada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben cert, s'ha de començar des de terra, cavant la terra.

      Elimina