Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l'espill d'amor dels teus ulls negres.
Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.
Gerard Vergés (1931-2014)
Maig d'amor (fragment)
Que bonic i que ben trobat aquest maig d'amor... pi i margarides, contrast i bona companyia
ResponEliminaUn a l'ombre de l'altre amb pau i harmonia.
EliminaLes margarides semblen petits sols amb el rerefons del tronc vetust, antic, imperible (de l'amor) al darrere.
ResponEliminaUn amor cert, que avui perdura.
EliminaNo sé pas com t'ho fas per trobar imatges que casin tan bé amb els poemes...
ResponEliminaLes margarides abracen l'arbre per captar la seva energia!
Bon vespre, Consol.
Perquè tenim molts bons poetes.
EliminaI les margarides li aporten color i vida.
Bon dia, M. Roser.
Un pom de margarides,
ResponEliminales meves preferides.
També les meves per la seva bellesa i senzillesa.
Eliminala imatge és preciosa! i els versos li fan bona companyia!
ResponEliminaGràcies, Elfreelang. Versos i imatge, sols ells sols.
EliminaLes margarides són una bona companyia en qualsevol lloc. Precioses.
ResponEliminaEns donen alegria i llum.
Elimina
ResponEliminaCom una veu que ens parla, el silenci.
Abraçades, des de El Far.
Una veu amiga.
EliminaEn silenci parlen les margarides de l'amor, tant si és sí com no.
ResponEliminaÉs cert que les margarides ens parlen de l'amor.
EliminaQuin esclat de primavera en les acaballes de maig!
ResponEliminaPreciós, Consol.
Gràcies, Glòria. Les margarides sempre fan molt goig.
Elimina