Claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll.
Caminaré pel claustre, descalça, sentint la fredor glaçada de les lloses. Pas a pas, amb moviments lleugers, gairebé volàtils, recorreré el pòrtic fent el camí de ronda. Guaitaré els capitells i em meravellaré de la seva bellesa i harmonia. Tocaré una columna i sentiré el vent i la pluja, la calor i la gelabror d'anys i anys de permanència, i aquest escalf d'avui a la posta del sol. Deixaré que el meu cor bategui al so de l'aigua de la font. I m'endinsaré en el seu silenci.
Hi he estat! Un lloc que val la pena visitar, encara que no sigui de manera tan mística.
ResponEliminaCert, Xexu, és bo de visitar amb qualsevol estat d'ànim. M'ha quedat místic, sí.
Elimina
ResponEliminaConsol, és una alegria tornar a llegir-te. Trobo a faltar les teves entrades poètiques i les teves imatges. I els teus comentaris al meu bloc! En tot, cas, en la línia de sempre, poesia i imatge en estat pur.
Que tinguis molt bon any!
Una abraçada, des de El Far.
És un plaer retrobar-te. He estat fora un temps però ara estic contenta de ser aquí i tornar a passejar pels blocs.
EliminaMolt bon any, Jordi.
Jo com en Jordi estic molt contenta de retrobar-te... Aquest claustre jo també l'he visitat més d'un cop. Preciós. A mi també em sirt la vena mística en aquests llocs.
ResponEliminaMolt bon any, Consol!!
Estic contenta de veure't sempre tan activa, amb propostes que ens estimulen a tots.
ResponEliminaMolt bon any, Carme.
Ui, quant de tempds. Se't trobava a faltar. Bon 2015.
ResponEliminaBon dia, noves flors.
Eliminam'alegra veure que sigueu presents a la xarxa. Molt bon any 2015.
Hola Consol, m'estàs pintant uns moments de calma, que si tanco els ulls ja mi trobo, fent la ronda per aquest claustre que també he visitat...Però descalça no, que el fred em distrauria de la sensació de pau...A l'estiu si de cas!!!
ResponEliminaPetonets.
Sempre tan sensata, M. Roser. M'alegro de la teva visita.
EliminaMolt bon any 2015.
Conec el lloc, passejant pel claustre és fàcil deixar-se endur per l'imaginació. Segur que ha inspirat a molts artistes. Benvinguda de nou!
ResponEliminaGràcies Loreto. La iniciativa de "Roda el món" m'ha animat a re-emprendre el bloc.
EliminaBon any 2015.
Tinc pendent d'anar-hi
ResponEliminaT'ho recomano. A Ripoll, i especialment a la catedral, hi trobaràs part de les nostres arrels més profundes.
ResponEliminaAl camí de tornada,
ResponEliminaun bell silenci tan ple de branques.
És així, talment com dius.
EliminaQue tinguis un bon any, Jordi.
Quina alegria retrobar-te, Consol! Ja veus que et trobàvem a faltar.
ResponEliminaQuanta poesia en la imatge i en les paraules que l'acompanyen.
Gràcies per compartir tanta bellesa.
Les teves paraules m'afalaguen, moltes gràcies, Glòria. M'ha semblat molt interessant el teu recull de poemes de Carner.
ResponEliminaQue tinguis un bon any!
és impressionant. Mai em cansaré de visitar-lo
ResponEliminaEl Monestir ve val una visita. Aquestes pedres són un testimoni de la nostra història.
EliminaPots creure que portant 34 anys vivint a 20 km de distància de Ripoll encara no he fotografiat el Monestir per dins !
ResponEliminaL'edifici té la categoria de Monestir,no de Catedral ! :-)
Tens molta raó, és el Monestir de Ripoll. I a més, ara m'adono que ,precisament perquè ha estat habitat, les seves pedres s'han impregnat de la història dels homes.
Elimina