Un punt de color que s'allunya lleuger per endinsar-se enmig de la boira i desaparèixer. Des de dalt del cim, la vall és un lloc inescrutable i incert.
Quina sensació més impressionant,, endinsar-se dins la boira...Deixar la llum enrere i no saber que ens depararà la foscor...És com un misteri que no sabem quin serà el final.! Petonets .
La boira l'amagarà d'un moment a l'altre... Impressionant veure-ho des de fora i impresionant, ha de ser viure-ho des de dins... Penjat en mig de la boira... Sense veure res més que el núvol que ens envolta...
La naturalesa té racons que ens meravellen, a vegades inhòspits, només ens és permès estar-hi un temps molt curt. L'enginy humà ens hi porta per poder-ne gaudir.
He pujat algun cim amb una mica de boira, però pujar així, amb un telefèric, ha de ser molt inquietant, tètric gairebé. La foto és digna de pel·lícula de por.
Sí, però emocionant. Això ho podem fer als Alps italians i francesos perquè tenen unes infraestructures esplèndides degut a la seva demanda turística. Pujar amb un telefèric a 3.000 m. és un privilegi. En aquest cim la cara sud està emboirada i la nord deixa veure unes vistes espectaculars de la vall. Per cert, m'han comentat que estan valorant posar un telefèric fins al cim del Montblanc.
La boira a muntanya no té res a veure amb la boira a ciutat. A mi la de ciutat sempre m'ha agradat (l'he mamada a Vic i a Manresa des de petit), en canvi la de muntanya, sobretot si estàs de camí, et posa en guàrdia. Totes les referències desapareixen. En un telefèric deu fer una mica d'angúnia, però almenys saps que no et pots perdre...
Tens molta raó, la boira en plena muntanya ens pot desorientar i ser perillosa. El telefèric no té pèrdua. Vam anar a les Dolomites per fer camins però el dia que vam pujar a Tofana era el nostre dia de descans.
És impressionant aquesta fotografia! Sembla Montserrat. Les línies precises dels cables i el misteri de la boira.
ResponEliminaSembla Montserrat però està a 3.000 m. d'alçada i hi fa molt fred. Va ràpid com el vent i al cap d'un instant la boira l'engolí.
EliminaLa cistella perfora els núvols.
ResponEliminaS'hi endinsa com si s'amagués radera una cortina.
EliminaQuina sensació més impressionant,, endinsar-se dins la boira...Deixar la llum enrere i no saber que ens depararà la foscor...És com un misteri que no sabem quin serà el final.!
ResponEliminaPetonets .
Moure's dins la fosca blanca penjats d'un fil directes a la vall.
EliminaBon cap de setmana, M. Roser.
La boira l'amagarà d'un moment a l'altre... Impressionant veure-ho des de fora i impresionant, ha de ser viure-ho des de dins... Penjat en mig de la boira... Sense veure res més que el núvol que ens envolta...
ResponEliminaLa naturalesa té racons que ens meravellen, a vegades inhòspits, només ens és permès estar-hi un temps molt curt. L'enginy humà ens hi porta per poder-ne gaudir.
EliminaHe pujat algun cim amb una mica de boira, però pujar així, amb un telefèric, ha de ser molt inquietant, tètric gairebé. La foto és digna de pel·lícula de por.
ResponEliminaSí, però emocionant. Això ho podem fer als Alps italians i francesos perquè tenen unes infraestructures esplèndides degut a la seva demanda turística. Pujar amb un telefèric a 3.000 m. és un privilegi. En aquest cim la cara sud està emboirada i la nord deixa veure unes vistes espectaculars de la vall.
EliminaPer cert, m'han comentat que estan valorant posar un telefèric fins al cim del Montblanc.
La boira a muntanya no té res a veure amb la boira a ciutat. A mi la de ciutat sempre m'ha agradat (l'he mamada a Vic i a Manresa des de petit), en canvi la de muntanya, sobretot si estàs de camí, et posa en guàrdia. Totes les referències desapareixen. En un telefèric deu fer una mica d'angúnia, però almenys saps que no et pots perdre...
ResponEliminaTens molta raó, la boira en plena muntanya ens pot desorientar i ser perillosa. El telefèric no té pèrdua.
EliminaVam anar a les Dolomites per fer camins però el dia que vam pujar a Tofana era el nostre dia de descans.
Quin plaer creuar aquesta boirada! Fa ganes de perdre-s'hi!
ResponEliminaPenjats d'un cable al cim més alt de la muntanya. Només ens cal tenir fe en la tecnologia i els homes que la creen.
Elimina
ResponEliminaEn la perspectiva oculta de la boira hi ha el misteri de la vall.
Abraçades, des de El Far.
Un misteri que es desvetlla uns metres més avall on, davant nostre, s'obre un paratge meravellós.
EliminaAis, sort que des de dins de la cabina no es veu de la mateixa manera. És una foto impressionant.
ResponEliminaVeure el món des del cim és impressionant i no pots deixar de pensar en l'Olimp on viuen tots els déus.
EliminaL'incert irrefrenable de baixar a les tenebres....que hi trobarem?
ResponEliminaUn misteri que només podem descobrir travessant les boires. Ens cal coratge i esperança.
Elimina