Intentaré de dir la llum de la foscúria
de la mar encrespada a trenc de nit.
Escumes
fosforescents.
Les barques mal deixades,
prop d'aigua, el cabrestant que els homes fan girar,
vestits de nit, se les enduia platja amunt.
Les boies (fragment)
Joan Vinyoli (1914-1984)
Enguany celebrem el centenari del naixement de Joan Vinyoli. El seu record ens portarà per mars salabrosos.
Una foto preciosa Consol, per acompanyar el poma d'en Vinyoli, les barques amb recorden dues tortugues marines una d'elles panxa enlaire...Ves per on!
ResponEliminaPetonets mariners.
Les tortugues també són molt boniques i van a les platges a reposar.
EliminaUna abraçada, M. Roser.
Sí, Consol, que maca la foto!! Una foto de mas amb colors torrats en vomptes de blaus... M'encanta! També el record de Vinyoli.
ResponEliminaEn el mar els canvis de llum es veuen més clars. Aquesta llum apaivaga tots els colors i té el seu encant.
EliminaVinyoli ens va deixar tresors per a descobrir-los.
Quan escric amb el mòbil o la tablet... escric fatal... perdoneu... :)
EliminaPermeteu-me ser una mica Pons... no hi ha any que no hagi mort o nascut un poeta? Anem d'homenatge en homenatge, i jo no puc participar en cap...
ResponEliminaAnem a pams, Xexu. És un motiu d'orgull per tots nosaltres que cada any tinguem un gran poeta per recordar i lloar. I, a més, així, d'un en un, ens és més fàcil. Recordo que Emili Teixidor deia que per saber poesia no calia llegir tot un llibre cada dia, només ens cal llegir un sol vers. És ben senzill.
EliminaBé, de poesia no es sé gens però m'agradarà llegir els vostres homenatges a Vinyoli (com l'any passat a Espriu)
ResponEliminaLa poesia és com la música, quan més l'escoltes més t'agrada. Està molt bé anar fent petits tastets.
EliminaQuin homenatge tan encertat, la foto és magnífica!
ResponEliminaGràcies, Glòria. He mirat el teu recull de poesies de Vinyoli i m'ha agradat molt. Te n'agafaré algunes.
EliminaSempre m'han agradat els pals de les barques, desafiant el vent i la força del mar.
ResponEliminaM'agrada veure'ls al mar, m'agrada veure'ls en terra amb el cel acaronant-los.
Preciosa foto per aquest bell poema.
Aferradetes :)
Això dels pals, a mi també em passa, sobretot quan les veig amarrades al port. I de totes les barques les que més m'agraden són els velers i algunes de pescadors.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Una barca de bocaterrosa, una altra que mira amunt. Molt ben trobada, la fotografia.
ResponEliminaFan una parella harmoniosa, semblen estar a gust juntes i en silenci.
EliminaUn dels millors, pel meu gust.
ResponEliminaI una mica marginat, l'hem tingut.
En sap moltíssim.
Segurament d'altres li han fet ombra. Té poemes que m'agraden molt.
EliminaPreciosa la fotografia en harmonia amb el poema. Vinyoli, el més modern entre els poetes catalans, el més influent entre els joves de les últimes generacions. Confesso tenir un gran respecte per la seva obra, expressió de la seva fràgil força... M'encanten els teus posts!
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
M'animes a continuar, Jordi. Moltes gràcies. Conec poc les tendències de les noves generacions però no m'estranya que Vinyoli els hagi influït, té un punt de lucidesa que va més enllà del seu temps.
ResponEliminaAbraçades de cap de setmana.