Fites en el punt més alt del camí que envolta les Tre Cime di Lavaredo, Itàlia.
En el Tirol, del nord i del sud, em trobo amb fites en el punt més alt del camí. Aquí les fites, a més de ser un símbol de guia o senyal, en prenen un altre que és de celebració, homenatge, record... Un munt de fites s'apleguen al cim com si fossin petits fanalets que els caminants anònims han anat dipositant de manera més o menys artística.
Doncs és molt més bonic que una bandera
ResponEliminaÉs més creatiu i fet a mà amb les pedres del camí.
Elimina
ResponEliminaLes fites en un espai remot, record de la fugaç presència humana i tanmateix consol.
Abraçades, des de El Far.
Crec que ens agrada deixar un rastre de la nostra presència. Un testimoni de la vàlua d'aquell instant escrit pedra sobre pedra.
EliminaUns bonics records per a aquells que es solen perdre!
ResponEliminaFites per no perdre's i per expressar el goig de l'arribada al cim.
EliminaÉs ben bonic aquest costum, de posar una pedra quan arribes al cim...Les fites són com castells minerals enmig del paisatge, fins i tot algun em sembla que aviat farà llenya!
ResponEliminaPetonets, Consol.
Petites escultures sòlides o fràgils exposades a les inclemències dels temporals. No hi fa res que s'enfonsin, altres mans les aixecaran i en faran de noves.
EliminaTrobo que és un costum molt encertat. Un testimoni, un homenatge i un tribut, tot alhora!
ResponEliminaUna abraçada, viatgera!
Ara m'ho miro des de l'escriptori i ho repenso. Gràcies, Glòria.
Elimina