Tomba a la badia de Donegal, Irlanda.
HOME, tu quedaràs com queda aquella
pedra oblidada a vora del camí,
veuràs passar les llunes i les ombres
i els sols i els dies clars i els corbs i els vidres.
I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia.
I tu seràs alhora herba o empremta,
o pols d'aquell camí que tots calciguen,
o tija assedegada, o arrel morta.
És inútil que escapes de la terra.
Escapar? Com i a on? Ets, acàs, aire?
Eternament, clavat, sens tu saber-ho
veuràs que la llum passa.
Jaume Bru i Vidal
(Sagunt, 1921-2000)
Un poema amb una visió molt bucòlica dels cementiris...Sempre sols, sota la lluna!
ResponEliminaBon vespre, Consol.
Potser en Jaume Bru no parla dels cementiris sinó dels vius i ens recorda la nostra solitud i petitesa.
EliminaA Irlanda, en alguns llocs es poden veure tombes, soles o agrupades, que no estan dins d'un cementiri.
Aquesta pedra, dreta i orgullosa, com una fita de la vida.
ResponEliminaRecord, absència i nostàlgia.
Aquestes tombes tan antigues són un símbol de la mort, de totes les mortes, també la nostra.
EliminaQue bonic, Consol, que hages citat aquest poema d'aquest homenot de Sagunt. El senyor Bru i Vidal era creient. El to existencialista del text, el lament que hi poetitza crec que està dirigit, més que als morts, als vius: "...sol entre els hòmens, / entre els altres com tu, que també viuen / ben sols, encar que diuen companyia." Molt interessant pensar-hi. Gràcies!
ResponEliminaCrec que ho descrius molt bé. És un poema per pensar-hi, rotund i sense concessions.
EliminaUn poema punyent i tan real ...
ResponEliminaUna pedra sola enmig de la vida.
Nanit, bonica!
Sí, és punyent. Una pedra que ens recorda que estem de pas com la llum.
EliminaAferradetes, sa lluna.
Pols, més que pedra. No passa el temps, passen els homes. La pedra guarda el seu record .
ResponEliminaSom pols d'estrelles i ens convertirem en pols. La pedra, erigida al mig del camp, guaita com passen els homes, com passa la llum.
EliminaEl poeta que va escriure aquests pensaments ara és llum, és aire, és pedra i orientació pels qui (tots) un dia o altre farem aquest camí.
ResponEliminaSegur que el poeta ho sabia i per això ho proclamava als quatre vents.
Elimina"I tu seràs alhora herba o empremta
o pols d'aquell camí que tots calciguen [...]"
boníssim, per clarivident
ResponElimina.
I lúcid.
EliminaDe vegades les paraules més lúcides fan mal:
ResponElimina"I restaràs tot sol, sol entre els hòmens,
entre els altres com tu, que també viuen
ben sols, encar que diuen companyia."
Em recorda uns versos de Philip Larkin que diuen:
"no ens va servir de res, ni a ells ni a mi,
però així van ser tots més a prop
(o ens ho va semblar) d'aquell guirigall
que si ens l'haguéssim perdut separadament"
El guirigall, és la vida, sempre millor en companyia, encara que, en el fons, cadascú la viu ben sol...
Les paraules més lúcides costen d'admetre malgrat que si les escoltem les sabem certes.
EliminaDescriure la vida com un "guirigall" em sembla d'una extrema lucidesa i d'una fina ironia. Interessant en Larkin.