És una metàfora que fa pensar: una vida a la deriva, un naufragi, una illa on refugiar-nos. Tota una història en un vers. També trobo especial la bombeta, no sé què té.
Aquella generació, sempre assenyalada per la dictadura, devia sentir-se "nàufrags" fins a la seva mort. Avui retornen els aires d'aquells temps amenaçadors.
Potser tens raó però jo he fet una lectura diferent: "...el silenci /del món..." que fa referència a la situació política del moment. És un silenci repressor. El silenci d'una casa és, efectivament, un regal dels déus.
Una tanka ben original. Com aquesta bombeta.
ResponEliminaUna bombeta que recorda un temps passat.
Elimina"on fórem nàufrags" com una bombeta sense pàmpol.
ResponEliminaAquesta és una imatge potent i inquietant.
EliminaSovint som nàufrags del món...
ResponEliminaAquesta bombeta és molt especial, oi? Quants filaments!
És una metàfora que fa pensar: una vida a la deriva, un naufragi, una illa on refugiar-nos. Tota una història en un vers.
EliminaTambé trobo especial la bombeta, no sé què té.
Si ens sentim naufragar, la casa sempre és un bon refugi...
ResponEliminaCada filament de la bombeta, un camí de llum per seguir!
Petonets.
És cert, la casa és el nostre espai personal.
EliminaLa bombeta, una garlanda de llum.
Tornar als orígens, encara que sigui en un lloc on ens sentírem naufrags, val la pena si ens agombola l'escalf dels cors que ens acompanyen.
ResponEliminaGran Riba, retornant d'un exili interior
Carles Riba va ser molt estimat i reconegut pels altres poetes contemporanis.
EliminaL'ombra de l'exili que van viure va ser llarga i profunda.
La casa, refugi dels lluitadors.
ResponEliminaPotent imatge ens regales, com el que ens ha aportat el seu descobriment.
Aferradetes!
La casa, el nostre petit món particular.
EliminaLa bombeta va ser un gran descobriment que ens va canviar la vida.
Aferradetes, sa lluna.
ResponEliminaLa imatge de la idea i la bombeta és suggeridora. M'imagino a Riba rememorant sobre el món on antany fou un nàufrag.
Abraçades, des de El Far.
Aquella generació, sempre assenyalada per la dictadura, devia sentir-se "nàufrags" fins a la seva mort. Avui retornen els aires d'aquells temps amenaçadors.
EliminaQuina sort, si el poeta podia tenir la casa silenciosa... Regal dels déus.
ResponEliminaPotser tens raó però jo he fet una lectura diferent: "...el silenci /del món..." que fa referència a la situació política del moment. És un silenci repressor.
EliminaEl silenci d'una casa és, efectivament, un regal dels déus.
Aquests poemes breus tenen molt de contingut, molts força. Com la imatge que avui ens regales: potent.
ResponEliminaGràcies, Glòria. Un poema on tot queda concentrat i dit.
EliminaSí, bona fotografia.
ResponEliminaBen trobada.
Gràcies.
A tu, Jordi, per les teves paraules.
EliminaQuina imatge! Fantàstica!
ResponEliminaGràcies, novesflors. També té valor descobrir-les.
Elimina