Desert de Gobi, Mongòlia
Veure com s'aferra a la vida aquest bri d'herba em fa pensar en aquells que sobreviuen a la catàstrofe, a una situació que ells no han triat i que ha invadit les seves vides. Aquells que han estat capaços de mantenir-se ferms en la fragilitat per arrelar amb una força renovada. Vides truncades pels esdeveniments i que flueixen tossudament per damunt de totes les onades.
Consol, els teus mots són especialment encertats.
ResponEliminaEns hi aferrem.
Ens hi aferrem ben fort i ens alegrarem de cada alè de vida.
EliminaResilients. Ben be resilients.
ResponEliminaBona Pasqua, Consol.
Desitgem que no es posi a prova la nostra capacitat de resiliència. Que els vents ens siguin propicis.
EliminaBona Pasqua, Fanal Blau.
et diria el mateix que fanal blau .....la resiliència és la que ens fa superar aquests sotracs sense trencar-nos del tot ...sempre hi naixerà un bri d'herba en el desert ....bona pasqua
ResponEliminaLes arrels són profundes, i encara que no es deixen veure, ens mantindran aferrats a aquesta terra.
EliminaBona Pasqua, Elfreelang.
Ho dius a la primera frase, la vida s'aferra tant com pot. De vegades sembla impossible, però allà està. I el que no veiem, et faries creus de quins llocs es poden trobar bacteris.
ResponEliminaM'ho imagino, Xexu. Em fascina pensar que la vida a la terra va néixer de petites partícules que van resistir. Un món desconegut pels nostres ulls que conserva l'essència de tot l'univers.
EliminaBona Pasqua.
La vida s'aferra, quanta raó tens... Nosaltres també som vida ... Preciós, tot plegat!
ResponEliminaResistim tossudament aferrant-nos a les petites coses de cada dia.
EliminaBona Pasqua, Carme.
I resistim com a poble també -tossudament alçats- malgrat els embats d'aquests mals vents -com sempre de ponent, que deia el poeta.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest missatge de resiliència i de meravella per la força de la vida, allà on sigui. Bona Pasqua, Consol!
Gràcies, August. És temps de resistir, de creure amb la nostra força com a poble i de tirar endavant.
EliminaBona Pasqua.
Aquesta planta és com poesia enmig de la prosa. Diuen que tot el que no et mata et fa més fort.
ResponEliminaCom un clam en el desert.
EliminaPobreta planra, quina força. De totes maneres, jo la portaria a un indret més acollidor.
ResponEliminaSí, no? no sabem quin serà el seu destí, potser hi és perquè neixin noves plantes al seu voltant.
EliminaResistir en pau ens allibera i ens madura.
ResponEliminaGràcies.
Per trobar la pau fem molts camins.
Elimina