Safareig dels Calciners, Caldes de Montbui. Fou construït a finals del segle XIX. La gent hi anava a rentar la roba
dels malalts, hi posava calç per evitar contagis.
Cada dia, quan cau la tarda, la llum s'endinsa en les profunditats del safareig per dibuixar un quadre nou. Com un pintor capritxos fa pinzellades ràpides a un racó o a un altre jugant amb les corbes i les rectes. Aigua, pedra i llum es barregen i es confonen enmig d'un joc de miralls. No li cal una gran paleta de colors, en té prou amb un xic de color verd, el verd de les profunditats.
El matí, aquest safareig espera la llum de la tarda, i reneix el color.
ResponEliminaÉs cert, al matí no es pot observar el color verd del fons del safareig. Hem d'esperar la tarda amb la llum de ponent.
EliminaAquesta llum del matí l'has retratat molt bé. Ara és dematí quan l'observo, també en un joc de miralls.
ResponEliminaUn joc de miralls que ens pot confondre, has fet que tornés a rellegir el text per veure si ho havia explicat bé. Un comentari molt encertat, Helena.
EliminaUna foto preciosa que cal mirar una vegada i una altra per no confondre's.ç
ResponEliminaUn bon joc de llums i colors...
Gràcies, Carme. Els que fem dibuixos i fotografies som en essència cercadors de llum.
EliminaAltre cop em sorprens! Quina imatge més bonica. Un safareig per rentar la roba dels malalts sembla una cosa trista, inclús lletja, però tu saps trobar-li la llum que ho transforma en bell.
ResponEliminaEm mires amb molts bons ulls, Glòria. Aquest safareig em recorda que fa molt temps ja sabien que havien de prendre precaucions per no contagiar malalties. Avui encara n'estem aprenent. La llum posa de manifest allò que està ocult de la mateixa manera que ho fan les bones idees.
EliminaUn safreig que la LLUm li dóna la pau dels miracles.
ResponEliminaUna Abraçada.
Gràcies.
Sigueu benvinguts i que la llum us acompanyi.
EliminaLa llum crea art també, i ho has sabut trobar. Molt boniques les teves fotos!
ResponEliminaLa fotografia és un joc de llums. Gràcies, Ada.
Elimina