Museu del Ferrocaril de Catalunya, Vilanova i la Geltrú.
- FINESTRA DE TREN
- Windows between you and the world.
- Louis McNeice
- Al tren, en un departament prou còmode,
- m'he trobat bé. S'ha anat podrint el dia
- (en aquesta hora és possible sentir
- un tremolor a l'entrecuix de la tarda),
- els roses i els morats s'han adormit
- plàcidament en els suburbis blaus
- i, a poc a poc, s'ha fet de nit. Només
- uns grocs vacil·len de lluny quan passem,
- perforant la carn negra de la fosca,
- prop d'algun poble taciturn. Tornem
- a la ciutat i, mentrestant, m'agrada
- l'aire cosmopolita d'aquest tren,
- perfums discrets, mirades i camises
- i la frontera justa entre ells i jo.
- Em veig al vidre prou serenament:
- mentre el tren corre, el paisatge s'allunya
- i, en canvi, jo no em moc; com si, de fet,
- el tren i jo mateix fóssim metàfora.
- Antoni Puigverd
Ja el coneixia, aquest poema. De fet el vaig comentar aquí.
ResponEliminaEl contrast entre groc i negre també és com un entrecuix.
He llegit el teu comentari.
EliminaM'agrada això de "els roses i els morats s'han adormit / plàcidament en els suburbis blaus" Si del poema en fes un vídeo seria una filmació ràpida, plena d'imatges que cavalquen unes amb les altres, de colors i d'ombres.
ResponEliminaCom sempre fas, m'agrada l'encaix de la imatge amb el relat. En aquest cas del color groc -"grocs vacil·len de lluny quan passem"- amb el poema d'en Puigverd. Passa la vida com un reflex al mirall d'una finestra.
Abraçades, des de El Far.
En aquest cas tenia una imatge i buscava un poema, altres vegades és a la inversa. He de dir que no coneixia aquest poeta i que m'ha agradat trobar-lo, Puigverd té una manera singular de narrar i de crear imatges poètiques.
Elimina"Els grocs que vacil·len" com els d'un far.
No hi entenc gens de fotografia, però trobo aquesta molt original i ben trobada. Ets una artista!
ResponEliminaMolt ben triat el poema. El tren sempre és una metàfora.
Abraçades
M'afalagues massa, Glòria. De fet m'agrada enquadrar petits fragments, fragmentar-los de la seva totalitat i buscar una harmonia en ells mateixos. És una idea una mica cobista.
EliminaEls trens tenen una màgia especial.
Volia dir dues coses i les dues ja les han dit... Trobo espectacular la il·lustració del poema i l'encaix que aconsegueixes. Aplaudiments!!!
ResponEliminaI també que el tren sempre és una metàfora i nosaltres també.
Les nostres vivències tenen tants matisos que se'ns fa difícil explicar-les sense metàfores. Els trens són un bon escenari pel teatre de les nostres vides.
EliminaEls trens i els colors, Puigverd utilitza una paleta de colors com si fos un pintor, com fas tu amb els teus dibuixos.
M'agraden els trens, trobo que són una mica màgics, sobretot els d 'abans que treien fum i quan entraves dins d'un túnel havies de tancar les finestres, sinó volies sortir-ne amb la cara com un escura-xemeneies...He visitat aquest museu del tren i m'he enfilat a dalt de les màquines recordant vells temps...
ResponEliminaPetonets.
És un museu molt interessant. Pots tocar i enfilar-te pels llocs com si fossis un infant que juga a fer papers d'adult. També et transporta a un altre temps, a una altra manera de viure.
EliminaBon diumenge, M. Roser.
Que inspiradors que han estat i són els trens .)
ResponEliminaInspiradors per fer-ne un i mil relats.
ResponElimina