Escoltar el silenci en soledat i percebre en cada cosa el seu origen. Retornar, al món, el seu sentit. Has triat un dels poemes que més m'agrada de Vinyoli.
Trobo que Vinyoli té un llenguatge molt elegant, alhora sintètic i profund. Perquè sentim aquest silenci immens podem escoltar el batec del cor de cada cosa. El soroll no ens deixava veure l'essència.
Quan Vinyoli comença dient "Tot calla, tot es resisteix" ja ens situa en una atmòsfera de sensacions i sentiments íntims. La imatge està presa a l'alba, un moment especial de transició. Bona tarda, Carme.
Sí, és l'alba i les sensacions són diferents que a la posta. És magnífic sentir com clareja, veure les primeres pinzellades de color i escoltar l'inici del dia com si fos un preludi. La lluna seguix el seu curs cap a ponent. Bona tarda, M. Roser.
Gràcies, Glòria. Els poemes i les fotografies comparteixen el fet de ser vistos d'una manera molt subjectiva. Cadascú troba l'encant en unes paraules o unes imatges i no en unes altres.
ResponEliminaEscoltar el silenci en soledat i percebre en cada cosa el seu origen. Retornar, al món, el seu sentit. Has triat un dels poemes que més m'agrada de Vinyoli.
Abraçades, des de El Far.
Trobo que Vinyoli té un llenguatge molt elegant, alhora sintètic i profund. Perquè sentim aquest silenci immens podem escoltar el batec del cor de cada cosa. El soroll no ens deixava veure l'essència.
EliminaSempre m'acabo trobant en un vers o altre dels poemes de Vinyoli.
ResponEliminaHas tornat a fer una combinació perfecta de poema i imatge. M'agrada molt.
Abraçades, Consol!
Quan Vinyoli comença dient "Tot calla, tot es resisteix" ja ens situa en una atmòsfera de sensacions i sentiments íntims.
EliminaLa imatge està presa a l'alba, un moment especial de transició.
Bona tarda, Carme.
Preciosa foto que sembla d'una matinada, on s'hi respira, entre els arbres, el silenci de la nit que a poc a poc es va aclarint...La lluna vetlla!
ResponEliminaM'ha semblat una matinada per la posició de la lluna???
Petonets, Consol.
Sí, és l'alba i les sensacions són diferents que a la posta. És magnífic sentir com clareja, veure les primeres pinzellades de color i escoltar l'inici del dia com si fos un preludi. La lluna seguix el seu curs cap a ponent.
EliminaBona tarda, M. Roser.
La poesia no para mai de rajar, per molt que tot calli.
ResponEliminaLa poesia que beu de la font viva de les paraules i intenta copsar el cor de les coses.
EliminaUn complement perfecte al poema de Vinyoli. La teva fotografia és magnífica.
ResponEliminaGràcies, Glòria. Els poemes i les fotografies comparteixen el fet de ser vistos d'una manera molt subjectiva. Cadascú troba l'encant en unes paraules o unes imatges i no en unes altres.
ResponElimina