Vic, plaça de la catedral.
Una façana d'un edifici que a primer cop d'ull sembla molt homogènia però que no ho és. En cada finestra hi ha un matís diferent a l'altre, ja sigui per la llum reflectida als vidres, ja sigui per la mida del balcó o bé per aquella finestra cega que t'apareix allà al mig. És una façana habitada on la gent i el temps ha anat deixant la seva petita o gran empremta.
M'agraden les façanes... Amb tots els seus detalls i diferències... Cap finestra no és igual, tens raó.
ResponEliminaLes façanes diuen coses de qui habita les cases.
EliminaLes diferències "humanitzen" aquesta façana.
ResponEliminaEls arquitectes busquen la simetria, la repetició d'element, l'equilibri,... i el temps la singularitat.
EliminaTu ets de les que miren enlaire quan caminen? Jo no, jo miro al terra a veure si em trobo monedes i bitllets, però res de res...
ResponEliminaM'agrada mirar enlaire i també trobo monedes a terra, ves per on!
EliminaCada finestra és un món.El món dels qui hi habiten darrera.
ResponEliminaI la llum no hi entra de la mateixa manera.
EliminaFinestres càlides, finestres blaves, depèn de com l'interior es mostra en la superfície.
ResponEliminaI una finestra cega, quina deu ser la seva història?
EliminaÉs veritat , a primer cop d'ull sembla tota simètrica , però si t'hi ficses bé pots copçar-ne els detalls que marquen la diferència...Aquesta finestra cega, també podria ser una "hornacina"...(Ésque la paraula en català, és super- rara)...
ResponEliminaPetonets.
No la sabia aquesta paraula. He trobat que en català es pot dir "fornícula" o "posella". Ven mirat deu ser això: està feta per posar-hi quelcom.
ResponEliminaBona nit, M. Roser.