28 de gener del 2015

Espai de memòria

Safareig a Jorba, Anoia. 

El safareig de Jorba és al bell mig del poble, al costat d'una font, una mica més amunt hi ha l'esglèsia. Està ben cuidat i segurament ha sofert una restauració no fa massa anys. Quan el vaig trobar em va fer pensar que la gent d'aquest poble estima la seva història, que se sap d'un lloc i que valora allò que els seus van fer pel benestar de tots. Ara no té l'ús d'abans però és un espai de memòria col·lectiva. 

19 comentaris:

  1. Que sòlid que és. Sembla que veig a les senyores rentant la roba (els senyors no devien fer aqtes coses, suposo).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una construcció feta a consciència, com les que es feien aleshores.
      Segur que no hi havia senyors, aquestes coses no les feien. De fet la divisió del treball per sexes encara avui persisteix però d'una altra manera.

      Elimina
  2. M'encanten aquests safareigs, sempre que en veig algun als pobles que vaig m'hi atanso i me'l miro i m'hi estic... Imaginant les dones fent la bugada i xerrant pels descosits... I fent molt de safareig...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden. Fa un temps em passaven més desapercebuts però avui m'hi fixo molt. Ens ha quedat "fer safareig" malgrat ja estiguin en desús.

      Elimina
  3. Molts pobles conserven els seus safareigs...
    Jo també n' havia fet de safareig, ai, volia dir que hi havia rentat roba, moltes vegades...I ,és clar, una cosa portava a l'altre!!! De senyors mai n'hi havia vist cap, faltaria més...
    Petonets, Consol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els pobles petits els conserven millor que els grans. Quan es fa safareig pot haver-hi malevolença, enveja, escarni... segons sigui qui ho fa i com ho fa, però també és una manera de fer sociologia, saber com pensen i què fan altres persones.
      Estic d'acord, M. Roser, només faltaria que els homes volguessin posar-hi cullerada, on s'és vist.
      Bona tarda, M. Roser.

      Elimina
  4. I a més dóna una lliçó. El safareig abans era un lloc central i de trobada, i tenia una utilitat inequívoca. Va caure en desús, quan probablement semblava necessari. Quantes coses del nostre temps que ara ens semblen indispensables i perfectament normals cauran en desús en un futur i s'exhibiran en museus?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius és ben cert. En el nou Museu del Disseny hi ha exposats objectes que fa molt poc eren habituals a les cases. Es fabrica i consumeix tant que ara més que mai els objectes i els llocs es tornen efímers.

      Elimina
  5. Consol, ens hem aturat algunes vegades a Jorba i se m'ha passat per alt aquest safareig. La propera vegada que ens hi aturem el buscaré.
    Farà uns 15 anys, de bon matí ens vàrem aturar a un poble entre Isona i Tremp, no recordo quin d'ells exactament, on encara hi havia una senyora fent bugada al safareig públic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El safareig que més visito és el de Caldes de Montbui i molt sovint hi ha dones fent bogada. Cal dir que a Caldes renten amb aigua termal i això facilita molt les coses.

      Elimina
  6. Safareig? Era allò per rentar la roba i socialitzar, no? Ara tenim la rentadora i el facebook

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament el Facebook fa que ara homes i dones puguin fer safareig i socialitzar-se amb una dedicació plena i sense fronteres. Ara, no sé si la humanitat se'n beneficiarà gaire de tanta formació social. Les rentadores és un altre tema, crec que encara hi ha molts homes que no s'hi atreveixen i no sé perquè, t'hi podries passar hores mirant com la roba dóna voltes dins d'una rentadora.

      Elimina
  7. Si hi posessin wiffi i aigua calenta encara agafarien clientela altre vegada i aquest cop seria pels dos gèneres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Caldes de Montbui els safareig tenen aigua termal, calenta i amb moltes propietats beneficioses per la roba i per qui la renta. Proposaré a l'Ajuntament que hi posi wifi a veure si el jovent s'anima a fer bugada.

      Elimina
  8. És molt maco ara, però la feinada que hi tenien les dones abans era molt dura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un contrast semblant al de l'aigua i la pedra.

      Elimina
    2. Has fet una bona semblança perquè rentar roba era molt dur. I si es feia al safareig era perquè no hi havia aigua corrent a les cases. Crec que les rentadores han estat les màquines que més benestar social han creat i si això costa de veure és perquè eren dones qui rentaven la roba i sempre s'ha menystingut la seva feina.

      Elimina
  9. Memòria i vida.
    Aquest safareig m'ha recordat un llibre d'en Josep Comas
    que aviat presentarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu cosí, en Josep! Pel que ser, en Josep sempre ha fet un treball propi d'un etnògraf per la seva estima a un lloc i a la seva gent. M'alegro molt que hagi fet un altre llibre i que tu hi col·laboris. A veure si aquesta vegada puc venir a la presentació.

      Elimina